Miguel Zugaza
DTOR. MUSEU BELLES ARTS BILBAO
L’exposició per primera vegada a Espanya de la col·lecció d’Alicia Koplowitz, amb 90 obres de primera fila, és la millor carta de presentació de Miguel Zugaza, com a nou director del Museu de Belles Arts de Bilbao.
L’empresària i financera Alicia Koplowitz, que va heretar l’empresa Construcciones y Contratas i més tard la va vendre per crear el fons d’inversions Omega Capital, és també una apassionada de l’art que durant els darrers trenta anys ha creat una de les millors col·leccions europees. A començaments d’aquest any va mostrar per primera vegada 53 de les seves obres al Museu Jacquemart-André de París i ara una selecció ampliada a 90 peces arriba al Museu de Belles Arts de Bilbao.
Es tracta també de la primera exposició impulsada per Miguel Zugaza, nou director del museu bilbaí després del seu pas pel Museu del Prado, que va convèncer Alicia Koplowitz per presentar la seva col·lecció a Espanya. I ho fa a més estrenant el patrocini de l’empresa Petronor. L’exposició, coordinada per Almudena Ros, s’inaugura avui i estarà oberta fins al 23 d’octubre. Amb l’objectiu d’arribar al màxim de públic s’habilitarà un horari especial de visita –obrint també els dimarts, dia de tancament habitual del museu– de10ha20h.
L’acadèmic i historiador de l’art Francisco Calvo Serraller, autor de l’assaig “La senda del arte” que obre el catàleg, considera que l’exposició “és com un microcosmos de l’art occidental des dels seus orígens”, però alhora “reflecteix l’ADN de la col·lecció Alicia Koplowitz-Grupo Omega Capital”. Uns interessos artístics que es decanten cap al que és més quotidià, familiar i íntim, amb preponderància de l’univers femení. “És una col·lecció molt autobiogràfica, que denota una especial sensibilitat femenina”, diu Calvo Serraller. La iconografia femenina és present en les estàtues d’Afrodita, però també en força obres posteriors. La llista imposa i n’hi ha prou amb recordar algunes peces: Retrato de doña Ana de Velasco y Girón, de Juan Pantoja de la Cruz; Retrato de la Condesa de Haro i Maja y Celestina al balcón, de Goya; La siesta, de Raimundo de Madrazo, La lectora, d’Henri de Toulouse-Lautrec, Dona amb barret gran, de Kees van Dongen; La pèlroja amb el penjoll, d’Amedeo Modigliani; Dona amb vestit blau, d’Egon Schiele; l’escultura Dona nua dreta, d’Alberto Giacometti, Jove amb abric de pell, de Lucian Freud, o Cap i mà de dona, de Pablo Picasso, convertit en representació icònica de l’exposició.
I encara que la col·lecció inclou des d’escultures gregues del segle III a.C. fins a obres recents com ara Le dormeur du val d’Anselm Kiefer, del 2014, el pes principal l’aporta l’art dels segles XVIII i XX. L’exposició s’articula en sentit cronològic en nou apartats que defineixen els interessos estètics de diferents èpoques: “La persistència de l’ideal clàssic”, “El segle de les llums”, “Vida privada, vida pública”, “París, canvi de segle”, “Nous, camins en l’art d’entreguerres”, “Matèria, gest, taca”, “Figuracions”, “Informalismes i abstraccions” i “Epíleg”.
A part de les obres ja esmentades en destaquen altres com ara La Virgen con el Niño Jesús y san Juanito, de Zurbarán; les escenes costumistes de Lorenzo Tiepolo i les venecianes de Canaletto; les dues petites peces del postimpressionisme Dones a la vora del riu de Gauguin i Natura morta, gerro amb clavells, de Van Gogh; dos olis i un dibuix de Picasso; un mòbil d’Alexander Calder; un autoretrat d’Andy Warhol; Composició II, amb vermell, de Piet Mondrian, i diverses peces de l’expressionisme de primeres espases com ara De Kooning, Rothko, Twombly o Kiefer. L’últim apartat sobre grans noms de l’art recent inclou dues peces escultòriques tan representatives com Aranya III de Louise Bourgeois o Bola de fusta d’Ai Weiwei i dos olis de grans dimensions de Miquel Barceló: Llac groc i Kulu Be Ba Kan.
Per al director Miguel Zugaza, el que resumeix i fa de fil conductor de tota l’exposició no és altra cosa que “la recerca de la bellesa i la sublimitat”.
L’exposició inclou des d’escultures gregues del s. III a.C. fins a una obra d’Anselm Kiefer del 2014