Donald Trump
PRESIDENT DELS EUA
El president nord-americà va anunciar ahir que prohibirà que els transsexuals participin de qualsevol manera en l’exèrcit, una polèmica decisió que escombra una altra política de Barack Obama i que va agafar per sorpresa fins i tot el Pentàgon.
No queda gaire clar què és el que va portar Donald Trump a anunciar ahir una cosa que va agafar amb el pas canviat fins i tot el Pentàgon.
En una nova demostració de la seva obsessió per desconstruir el llegat del seu predecessor i de congraciar-se amb els ultrareligiosos, el president va comunicar que els Estats Units “no acceptaran o permetran” que els transsexuals donin servei en les forces armades.
“En cap competència militar”, va precisar a Twitter. Va al·legar el cost econòmic i les possibles alteracions, mentre que els crítics van parlar de “simples i purs prejudicis”. Sarah McBride, activista transsexual, no es va creure res d’aquell argument i, en declaracions a la CNN, va afirmar que només s’explica per un intent de restablir la discriminació sexual.
Els seus missatges van causar sorpresa, encara que Trump va afirmar que pren aquesta decisió “després de consultar amb els meus generals i experts militars”. No va esmentar ni una font.
“Els nostres militars –va subratllar– s’han de centrar en una decisiva i aclaparadora victòria i no poden patir la càrrega dels tremends costos mèdics i el trastorn que els transsexuals implicarien per als nostres soldats. Gràcies”.
La integració la va rubricar l’executiu d’Obama el 2016. El Pentàgon tenia previst obrir la incorporació aquest 2017. Però Jim Mattis, secretari de Defensa, va aprovar el 30 de juny un ajornament de mig any de cara a analitzar l’impacte. “Truqueu a la Casa Blanca”, va contestar el portaveu de l’exèrcit, el capità de la Marina Jeff Davis, en preguntar-li què passarà amb els transsexuals que ja estiguin en files. Se’ls buscarà, assenyalarà i se’ls expulsarà de la tropa? Aquesta és la qüestió.
El comandament militar dels Estats Units es nega a donar qualsevol dada sobre el nombre de transsexuals que vesteixen l’uniforme. La Rand Corporation va realitzar un estudi en el qual s’indica que n’hi ha un màxim d’11.000 en files i en la reserva. La plantilla total és d’1,3 milions en actiu.
Ashton Carter, l’anterior secretari de Defensa, va sostenir fa poc més d’un any que la seva inclusió causaria “un impacte mínim”. Obama ja va abolir el 2011 la regla del “no preguntis, no diguis”, que obligava els militars homosexuals a ocultar-se.
El seu mig any de govern, la retallada dels drets dels transsexuals ja havia estat en el punt de mira de Trump, que, en campanya, es va promocionar com a amic del col·lectiu LGBT. “Lluitaré per vosaltres”, va reiterar.
Al febrer, però, va rescindir la protecció institucional fixada per l’anterior administració que facilitava als estudiants transsexuals fer servir els banys i vestidors pel sexe d’identificació.
“Les mesures polítiques no s’han d’anunciar per Twitter”, va replicar l’ara heroic (a partir del revisionisme trumpista) senador republicà John McCain en saber la decisió sobre els transsexuals en l’exèrcit.
La líder demòcrata en el Congrés, Nancy Pelosi, la va qualificar de “cruel i arbitrària”. No hi va veure
Sorpresa al Pentàgon, mentre ningú no aclareix què passarà amb els transsexuals ja en les forces armades
més que una humiliació. Joshua Block, advocat de l’American Civil Liberties Union (ACLU), va dir a Asssociated Press que l’acció de Trump era escandalosa i desesperada, un rebuig “de la humanitat” dels afectats. “S’ha estudiat extensament i no existeix cost ni desavantatge en la preparació militar associada a permetre que els transsexuals lluitin pel seu país”, va afegir.
“L’últim any, els transsexuals han servit obertament i han estat elogiats pels seus comandaments, així com per divuit aliats al món, inclosos Israel i el Regne Unit”, va remarcar en un comunicat Aaron Belkin, director del Palme Center, que ha col·laborat amb l’exèrcit en aquest assumpte.
Qui va sortir victoriosa va ser la congressista republicana Vicky Hartzler. Ella va proposar una esmena per prohibir que el Pentàgon costegés la despesa en la cirurgia de transició o la teràpia d’hormones als transsexuals en files. Sense cap tipus de base ni estadístiques, va assegurar que la decisió suposarà un estalvi de 3.700 milions de dòlars.
Molts dels seus col·legues de partit no li van donar crèdit i es van unir als demòcrates per fer fracassar la seva esmena. Però llavors va aparèixer Trump.