Arrels populars
Sanjosex i Carles Belda presenten ‘Càntut' al festival Grec
El cantautor Carles Sanjosé i l’acordionista Carles Belda protagonitzen una de les sorpreses més agradables de l’escena musical catalana, el projecte Càntut, amb el que recuperen part del cançoner tradicional gironí des d’una actitud contemporània.
Protagonitzen una de les sorpreses, agradables, de l’escena musical catalana, i a més amb una fins a cert punt inesperada bona acollida. Perquè tant el cantautor Carles Sanjosé com l’acordionista Carles Belda reconeixen que ha estat sens dubte sorprenent la bona salut de Càntut ,el projecte musical que porten entre mans, i amb el qual recuperen part del cançoner tradicional gironí des d’una actitud contemporània.
Aquest projecte de recuperació d’una porció del temps dels avantpassats es va materialitzar l’octubre passat en forma de disc amb aquest mateix nom, Càntut (Bankrobber), format per quinze cançons seleccionades del web homònim, impulsat des de fa anys pel musicòleg Albert Massip i compost per més de 1.200 composicions d’arrel catalanes de totes les èpoques i temàtica. La sortida de l’àlbum va anar acompanyada d’una sèrie de concerts de presentació que van esdevenir gira i que els acostarà aquesta nit al festival Grec (sala Barts, 21 h).
En el recital, l’empordanès Sanjosé (més conegut pel seu àlies artístic Sanjosex) i el vallesà Belda estaran acompanyats a l’escenari per la violinista Coloma Bertran i el multiinstrumen-tista Jordi Casadesús (membre del grup La Iaia i productor de l’àlbum), aquest últim “peça fonamental en el resultat sonor final del disc perquè l’ha sabut dotar d’una aroma actual, més enllà de la simple reconstrucció d’una sèrie de cançons” de la tradició oral catalana.
La trajectòria del projecte Càntut, desgrana Sanjosé, “no era una cosa que ens plantegéssim des de bon començament com a una cosa prioritària; evidentment penses que tant de bo que vagi bé, però a tots ens feia molta il·lusió la idea; les cançons eren molt boniques, estava molt bé poder donar a conèixer aquest fons sonor i poder dotar aquestes peces d’un so nou i d’una interpretació actual, nostra. Crec que a tots ens ha sorprès la reacció, la bona reacció”. Belda coincideix en la valoració, i hi afegeix que “també té la seva importància que hàgim anat molt pas a pas: vam treure el disc, el vam presentar a la tardor per veure què passava, i ara ja portem una mica més de trenta concerts. En un símil pagès, hem sembrat i després d’esperar estem tenint una bona collita”.
Aquest àmbit de sorpreses inclou que el recital s’ha pogut oferir en una variada tipologia d’escenaris i festivals, “des dels típics de localitats on es preserven més les tradicions fins a convocatòries més generalistes i fins i tot sofisticades”. “Però que passi això –assegura l’acordionista– també cau dins de la lògica, perquè encara que treballem sobre material tradicional al cap i a la fi nosaltres dos som del 2017”. El seu col·lega afegeix que “volíem fer guai un repertori que ve d’un altre món i portarlo a tota mena de llocs”. I conclouen, tots dos: “Però tampoc no és tan estrany, si pensem que una de les músiques que més s’escolta actualment és l’americana, que no és més que una recuperació de la música de l’Amèrica profunda”. I tot gràcies a unes cançons oblidades i ara recuperades que aguanten esplèndidament el pas del temps.
Els dos músics han recuperat i donat nova vida a una sèrie de cançons de la tradició oral catalana