Velles glòries d’Hongria
Federica Pellegrini provoca la primera derrota de Katie Ledecky en un Mundial
Amb la medalla d’or en 200 m lliure del Mundial de Budapest, la veterana nedadora italiana Federica Pellegrini passarà a la història com la primera en batre en una prova individual Katie Ledecky.
A començaments de tardor, després dels Jocs de Rio, Greg Meehan (41) rebia un avís important.
Frank Busch, el director de la natació dels Estats Units, se l’havia endut a part. Li advertia: –Espero que no desaprofitis el talent de Ledecky. Meehan li va contestar: –Sé que m’estàs parlant absolutament de debò.
I allà es va tancar un pacte. Ledecky (20) s’havia matriculat a la Universitat de Stanford. Meehan, responsable de la natació del centre, havia de gestionar un tresor.
Cal contextualitzar la història. Des que va marxar Michael Phelps, la natació dels Estats Units oscil·la al voltant de Ledecky.
La història ve de Rio, de l’estiu passat. Allà Phelps va recollir sis medalles i després va dir prou: tenia 31 anys. Havia estat capaç de tornar dels abismes, després d’aquella sinistra aturada de dos anys.
Entre el 2013 i el 2015, Phelps s’havia deprimit. L’havien detingut dues vegades per conduir borratxo. Una joguina trencada. Després havia tingut Boomer, el seu fill. I havia decidit tornar a escena a Rio. L’havia convençut el seu técnic, Bob Bowman. El pare que Phelps mai no havia tingut.
A Rio, Phelps va arrasar. I després es va casar amb Nicole i se’n va anar de lluna de mel. No se n’ha sabut res més ,d’ell. Fins ara. Aquests dies, Phelps contempla el món des de la talaia; l’enormitat de les seves 28 medalles olímpiques. I de vegades s’ofereix a exercicis de mercadotècnia.
Simulacres de curses contra taurons blancs...
Se’n va anar Phelps i es va fer el buit. I la natació s’enyora.
Per això pensem en Ledecky, el futur de la qual és enorme. Com el de tota adolescent. Tot i que Meehan, el seu entrenador des de la tardor, en carrega el pes.
Dimarts, a Budapest, centenars de periodistes s’amuntegaven a la sala de premsa esperant l’estrella. Havien passat dues hores del seu últim triomf. Ningú no es movia.
–I bé? –vaig preguntar a un periodista dels Estats Units. –Esperem Ledecky. El tipus va desviar la mirada al mòbil. A Ledecky se l’espera. I punt.
Per entendre la magnitud del personatge cal oferir números. Fins ahir, Ledecky havia disputat dotze finals de Mundials. Les havia guanyat totes. Incloent-hi tres ors aquí a Budapest: els 400, els 1.500 i els 4x100 lliures.
D’ella es deia que dominava gairebé totes les paletes de l’arc de Sant Martí: des dels 200 fins als 1.500 m lliures, passant pels 400 i els 800. –I els cent? –No ho descarto –deia Ledecky. El seu periple va acabar ahir. Va passar a la final dels 200 m lliures. Ledecky va sortir lenta i va anar a remolc d’Emma McKeon. Per darrere, Francesca Pellegrini (28) s’amagava. És una nedadora amb taules. La plusmarquista de la distància. Una atleta que ja fa dotze anys que és a l’elit. Almenys, des del Mundial de Mont-real, el 2005, escenari del seu primer podi mundial en la distància. Des d’aleshores, sis podis més.
Ara en són set. L’últim, d’or: el que va fer ahir va ser volar en l’últim llarg, fins a 1m54s73.
–Em vaig dedicar a pressionar tant com vaig poder. Sabia que estava remuntant-li a McKeon, però no em vaig adonar que també superaria Ledecky –va dir una mica més tard, a la zona mixta.
–Esperava derrotar el mite? – li van preguntar.
–Guanyar així és el millor. Aquest serà l’últim 200 de la meva carrera... I Ledecky? Plata compartida amb McKeon (1m55s18), va marxar contrariada:
–He de revisar el vídeo. Analitzar què ha fallat. Això no canvia la meva programació, però, òbviament, estic decebuda.
A Stanford, Greg Meehan comença a tenir problemes.
Ledecky havia disputat dotze finals de Mundials i les havia guanyat totes; tres d’elles, a Budapest “Aquests són els últims 200 m lliures que faig en la meva vida”, va dir Pellegrini, que ja té 28 anys