Entre les dues ribes
Gentiloni veu bé la petició d’Al-Sarraj de “suport tècnic” als seus guardacostes
La crisi migratòria a la Mediterrània podria fer un gir important si es materialitza la iniciativa del Govern italià d’enviar vaixells de suport als guardacostes libis.
Roma, amb grans interessos a Líbia, es va sentir marginada de la recent cimera que va convocar Macron
La crisi migratòria a la Mediterrània central podria fer un gir important en els propers mesos si es materialitza la iniciativa anunciada ahir a Roma pel primer ministre italià, Paolo Gentiloni, després de la seva entrevista amb el seu homòleg libi, Faiez al-Sarraj. El Govern italià està estudiant la petició d’Al-Sarraj d’enviar unitats navals a aigües líbies per donar “suport tècnic” als guardacostes del país nord-africà i aturar d’aquesta manera l’incessant trànsit de pasteres. Gentiloni ja va avançar que és favorable engegar a el pla.
La trobada a Roma i el posterior anunci es va produir tot just 24 hores després de la vistosa cimera en un castell a prop de París, en la qual el nou president francès, Emmanuel Macron, es va erigir en mediador entre Al-Sarraj i l’home fort a l’est de Líbia, el mariscal Khalifa Hafter. Tots dos es van comprometre al cessament d’hostilitats i a la celebració d’eleccions.
Roma es va sentir en fora de joc per la inesperada maniobra de Macron. Els italians no van ser convidats i se’ls va avisar molt tard de la cita. Encara que hi va haver malestar, Gentiloni, sempre molt diplomàtic, va provar ahir de dissimular-ho. “Si es fan passos endavant a Líbia, el primer país en ser feliç entre els països europeus és Itàlia”, va dir el premier. Itàlia, que va ser potència colonial a Líbia, hi té grans interessos econòmics, a més del desafiament que constitueix la migració massiva des de les seves costes. No en va van ser els italians els primers en reobrir la seva ambaixada a Trípoli, malgrat la inestabilitat.
La tramesa de vaixells de guerra a aigües líbies seria un fet d’impacte en la conjuntura actual. Al-Sarraj ho va demanar per carta fa uns dies, segons es va saber ahir. El primer ministre libi va parlar de la necessitat de disposar de “tecnologia avançada per controlar les nostres costes”. Gentiloni va fer servir el terme de “suport tècnic, per mitjà d’unitats navals”. Malgrat els eufemismes, a ningú no se li escapa la transcendència d’enviar la Marina de guerra. És obvi que podria tenir un efecte dissuasiu de cara a les màfies de traficants d’éssers humans. El Ministeri de Defensa a Roma està analitzant la qüestió. Però Gentiloni va ser més enllà. “Si responem positivament, com crec que és necessari, pot representar una novetat molt rellevant a l’acció contra el tràfic d’éssers humans des de Líbia”, va destacar el cap del Govern. La mesura necessitaria ser ratificada pel Parlament.
Alguns comentaristes, com el del diari torinès La Stampa, consideren que l’absència d’Itàlia de la cimera al castell francès va ser “una dutxa freda” per a l’autoestima de Roma i una prova que la incertesa sobre el seu futur polític a mitjà termini –es preveuen eleccions a la primavera de l’any vinent i l’escenari està molt fragmentat– debilita el Govern italià davant els seus socis i aliats, fins i tot en qüestions que afecten els seus interessos estratègics essencials com la situació líbia.
Els recels cap a França no són nous. El rotatiu La Repubblica els va agitar abans-d’ahir amb la publicació en portada d’un ampli reportatge que denunciava la passivitat total del contingent militar francès al nord de Níger, que fa els ulls grossos amb les caravanes dels traficants de migrants.