Priti Patel
EXMINISTRA BRITÀNICA
La fins ara ministra d’Ajuda Internacional s’ha vist obligada a dimitir després que se sabés que durant les seves vacances a Israel va mantenir reunions amb dotze dirigents sense informar-ne ni Downing Street ni el Foreign Office.
Comença una nova tanda de negociacions sobre el Brexit a Brussel·les, falten dotze dies per a la presentació dels pressupostos generals de l’Estat, els ministres cauen com un castell de cartes, Westminster es troba sumit en un monumental escàndol d’assetjaments sexuals, l’economia del país es deteriora per moments, el grup parlamentari conservador està en peu de guerra, la majoria governamental és extraordinàriament precària... I a tot això, la primera ministra, desapareguda en combat. On és Theresa May?
May es dedica a apagar focs, exercint més de bomber que de premier, però sense aconseguir evitar que les flames es propaguin pel desolador bosc de la política britànica post-Brexit. Ahir va nomenar Penny Mordaunt, de 44 anys, diputada per Portsmouth Nord, com a nova titular de la cartera d’Ajuda Internacional, reemplaçant la tot just dimissionària Priti Patel, obligada a presentar la renúncia per haver mantingut durant unes vacances a Israel dotze reunions amb dirigents d’aquest país (inclòs el primer ministre, Beniamín Netanyahu) sense informar-ne ni el 10 de Downing Street ni el Foreign Office, en una clara contravenció del codi de conducta ministerial.
En circumstàncies normals, un líder hauria aprofitat per efectuar una remodelació ministerial, rellevar els membres més ineficaços del gabinet i incorporar rostres nous. En circumstàncies normals, també ho hauria fet la setmana passada, quan va caure el ministre de Defensa, Michael Fallon, per una sèrie d’acusacions d’assetjament sexual. Però May no ha gosat, ni en un cas ni en l’altre. L’equilibri del seu Govern és massa precari, com un castell de cartes o de fitxes de dòmino. Amb els partidaris i enemics del Brexit marcant-se mútuament, mous més d’una peça, i tot pot acabar com el rosari de l’aurora.
Les caigudes de Fallon i Patel mostren l’amateurisme de l’actual Govern, i la guerra declarada que hi ha a dins. Patel, dona ambiciosa, ha caigut perquè volia subscriure acords amb Israel per assistir refugiats sirians passant per sobre de l’opinió del Foreign Office, mentre es guanyava l’amistat de mecenes jueus que podien ser-li molt útils per a la seva carrera política. I per això no va dubtar a aprofitar unes vacances per mantenir contactes al més alt nivell sense informar-ne ni May ni el ministre d’Exteriors, Boris Johnson, i va visitar fins i tot els alts del Golan, que Londres no reconeix com a territori israelià. Fallon va caure perquè va fer campanya per al cessament de la líder dels Comuns, Andrea Leadsom, però aquesta va ser més hàbil i es va presentar a Downing Street amb un dossier d’acusacions d’assetjaments sexuals contra el titular de Defensa. El seu reemplaçament per Gavin Williamson ha suscitat enormes crítiques.
A tot això, i en mig del més absolut caos, Johnson pot haver aconseguit
Entusiastes i escèptics del Brexit es tenen mútuament neutralitzats dins del Gabinet
que a una nacional britànica empresonada a l’Iran li caiguin quatre anys addicionals de presó, per haver ficat la pota i per haver comentat que es dedicava a “ensinistrar periodistes”. Que l’endemà rectifiqués i digués que s’havia “equivocat” difícilment impressionarà els aiatol·làs. Les indiscrecions del responsable del Foreign Office són llegendàries, però aquesta vegada pot causar molt mal a una persona, i, també en circumstàncies normals, ja hauria estat cessat per un primer ministre amb autoritat, que no és ni de bon tros el cas.
Les forces dels escèptics i incondicionals del Brexit estan igualades dins del Govern britànic, i quan els
primers demanen el cap de Boris (pro-Brexit), els segons demanden la del ministre d’Economia del Gabinet, Philip Hammond, a qui acusen de no defensar amb prou entusiasme els potencials avantatges d’una sortida de la Unió Europea clavant un cop de porta. Una sortida, d’altra banda, que cap empresa o fòrum econòmic no veu (el Parlament ha decretat la publicació dels informes interns sobre l’impacte de la sortida de la UE, que poden ser explosius).
En aquest marc de debilitat suprema, sedició, rebel·lió i fins i tot guerra civil en el Gabinet, comença a Brussel·les una nova ronda negociadora del Brexit, la que teòricament hauria de desbloquejar l’impasse i obrir les portes al començament del diàleg per a un acord comercial. Però, segons han indicat fonts oficials de molt alt nivell a la UE, Brussel·les veu molt improbables els avenços mentre Londres no posi la casa en ordre. De fet, s’està preparant per a la caiguda del Govern de May, la celebració de noves eleccions, i la possible victòria d’un partit laborista liderat per Jeremy Corbyn. “Tot és possible en aquest moment –ha assenyalat aquest funcionari–. Que el diàleg es trenqui i el Regne Unit se’n vagi tant sí com no. O que faci concessions a la factura de divorci per pagar, i per fi avancem. Fins i tot que hi hagi un altre referèndum”.
En reemplaçar Patel per Mordaunt, la primera ministra ha procurat que tot continuï igual. Una dona per una altra dona. Una partidària del Brexit per una altra partidària del Brexit. On és Theresa May? Al museu de cera de Madame Tussauds, on acaba d’inaugurar-se una estàtua seva en la qual apareix plena de confiança, amb un somriure. Ella en voldria més...
Dos ministres han caigut en una setmana, però la premier és massa dèbil per poder fer una remodelació