Terrorisme islàmic a les Filipines
Polvoritzades les ànsies del fonamentalisme musulmà de tenir un Estat propi al poble natal de l’islam, l’Orient Mitjà, l’Estat Islàmic (EI) està traslladant el seu centre d’operacions a l’Àsia insular: de forma massiva ja a les Filipines i incipientment a Indonèsia, la nació musulmana més poblada del món (270 milions d’habitants).
En realitat, l’aparició de l’EI a les Filipines –sobretot, a Mindanao– és més una herència que una novetat. Aquesta regió ha estat des de sempre la ventafocs de les Filipines, endarrerida, pobra, amb mínima presència militar i policial de l’Estat, i tradicionalment marginada pels programes governamentals de desenvolupament. Allà, la minoria musulmana de les Filipines fa anys que protesta violentament contra l’abandonament governamental. Les característiques del terreny, l’hostilitat de la població civil cap a les forces de seguretat, el suport del Partit Comunista i la debilitat de l’exèrcit a la regió van permetre sempre a les guerrilles grimpar i, últimament, fins i tot apuntar-se èxits alarmants per al Govern de Manila.
No obstant això, aquests haurien estat menors i menys freqüents si no disposessin des de fa un semestre del decidit suport econòmic, legionari, logístic i l’assessorament tècnic de l’Estat Islàmic. Sense aquesta ajuda no s’explica que faci tres mesos llargs que la guerrilla musulmana li disputa a l’exèrcit el domini sobre la regió de Marawi, a Mindanao.
De tota manera, la presència dels correligionaris d’Al-Bagdadi a Mindanao és més oportunista que prioritària. Al sud de les Filipines
A l’EI li resulta més espinosa la seva implantació a Indonèsia, on les forces de seguretat són més eficients
hi havia un focus musulmà de descontentament amarg i una activitat guerrillera de llarg historial, de manera que aparèixer allà i ocupar cada vegada més posicions dirigents era bufar i fer ampolles.
Més espinosa li resulta a l’Estat Islàmic la implantació a Indonèsia. També en aquesta república hi ha un substrat terrorista islàmic –el grup Abu Sayaf, fundat el 1991– que té un horrorós historial d’atemptats, segrestos i matances. Però a Indonèsia les forces de seguretat del règim han estat més eficients que les filipines (també van rebre més assistència tècnica i material que les filipines) i l’EI no s’ha atrevit a implicar-se a fons en una campanya subversiva l’èxit de la qual no sembla que hagi de ser més gran que els aconseguits per un Abu Sayaf sense aliats d’ultramar.
El problemàtic d’una campanya a Indonèsia se suma als mateixos problemes de l’EI a l’Orient Mitjà, on hi ha una derrota darrera l’altra a l’Iraq, Síria, el Líban i fins i tot Líbia, de manera que a Indonèsia ha recorregut abans que res a l’arma que més i millors resultats li ha donat en la seva lluita contra gairebé tothom (xiïtes, cristians, sectes musulmanes i qualsevol que els critiqui): la propaganda. I així, va atorgar a un dels dirigents d’Abu Sayaf –Ismilon Hapilon, oriünd de la província filipina de Basilan– el títol d’“emir d’Àsia sud-oriental”. Històricament, aquest emirat no va existir mai, però qui fa escarafalls d’un emirat?