LeBron vola, l’equip fa figa
Els Cleveland Cavaliers han jugat la final de l’NBA les tres últimes temporades, totes des del retorn de LeBron James, i van ser campions a la 2015-2016. Ara tornaven a ser, si bé juntament amb els Boston Celtics, els grans favorits de la conferència Est. Tornaven, en passat? Queda molta campanya per davant, però un equip al qual es pronosticaven entre 52 i 55 victòries (és a dir, d’un 63 a un 67% d’èxits) ara té menys triomfs que derrotes (5-6, un 45%, amb només dues victòries en les set últimes aparicions) i ara mateix no jugaria els playoffs. I si és dolent haver perdut tant, pitjor és haver-ho fet jugant més partits a casa que fora (7 i 4) i, sobretot, contra uns rivals que no són a l’elit. El millor que van tenir, els mateixos Boston Celtics, el van guanyar el primer dia.
Què els passa, als Cavs? La primera temptació seria pensar que LeBron James és lluny del seu millor nivell. Doncs no. Res d’això. Malgrat que es va perdre gran part de la preparació per culpa d’un turmell, fa 28,9 punts per matx, amb un 66% d’efectivitat en tirs de dos, i dona més assistències que mai (9,1). Fa més de deu anys (802 partits consecutius, segon en la història després dels 866 de Michael Jordan i 600 més que el segon jugador en actiu, James Harden) que anota almenys 10 punts. De fet, al llarg de la seva carrera són més (11) els partits amb 50 o més punts que aquells amb menys de 10 (8). Això només ho poden dir dos monstres més com Wilt Chamberlain i el mateix Jordan.
Llavors, on és el problema? Per desgràcia, n’hi ha de diversos. Un té nom propi. I és greu. Isaiah Thomas, tercer anotador de l’NBA la temporada passada (28,9 p), complement de luxe de Kyrie Irving, que va fer el viatge en sentit contrari, cap a Boston, està lesionat al maluc i les previsions més optimistes indiquen que no podrà debutar fins a d’aquí un mes i mig. Els altres dos bases, Derrick Rose i José Manuel Calderón, també són nous a l’equip, fet que agreuja la situació. En realitat, l’espanyol no compta per a res i quan Rose es va lesionar LeBron va jugar de base tres partits.
Hi ha altres qüestions col·lectives: mal moviment de la pilota, errors en els triples (d’un 38,4% d’encert la temporada passada a un 34,4% en aquesta), debilitat al lloc de pivot agreujada pels problemes físics de Tristan Thompson que han portat Kevin Love a ocupar aquesta posició en alguns partits, en un equip ja d’escassa envergadura. Però el que fa més mal és la defensa. Un desastre. La pitjor de la lliga, juntament amb la dels Suns. Encaixa 113,9 punts per partit. I únicament han jugat contra un equip de la conferència Oest, on s’anota més.
Com és lògic, les adversitats no han provocat precisament tranquil·litat. I menys quan aquesta pot ser l’última temporada de LeBron James en la seva segona estada a l’equip. Dwyane Wade, que s’ha tornat a reunir amb L’elegit (van ser campions amb Miami el 2012 i el 2013), va deixar anar aquesta andanada als titulars (ell només ho va ser els tres primers partits) després de perdre a casa davant uns Hawks que acumulaven vuit derrotes consecutives: “No és cap secret que comencem fatal els partits. Després gastem moltíssima energia mirant de remuntar 16 o 18 punts i és molt dur haver de fer-ho una nit després de l’altra. A veure si algun dia els titulars poden culpar-nos a nosaltres de dilapidar un avantatge”.
Una mica de raó no li falta: en els sis partits que han perdut, els Cavs sempre han acabat a baix el primer quart, per 9 punts de mitjana. “Els titulars saben que han de jugar més bé”, reconeix l’entrenador, Tyronn Lue. “Però en realitat és una qüestió de tots”.
El que fa més mal als Cavaliers és la defensa, la pitjor de la Lliga juntament amb la dels Suns