La justícia europea avala el tribut català a les grans superfícies
La decisió afavoreix també els impostos aplicats per Astúries i Aragó
L’advocada general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) Juliane Kokott va avalar ahir l’impost sobre grans establiments comercials (IGEC) que apliquen Catalunya, Astúries i Aragó a les grans superfícies i ha descartat que no aplicar-lo als comerços minoristes suposi per a aquests una ajuda d’Estat il·legal d’acord amb les normes comunitàries.
En les seves conclusions, la lletrada considera que el gravamen “sembla adequat” i “no resulta desproporcionat” per aconseguir els objectius per als quals va ser creat, això és, compensar l’impacte territorial i mediambiental que ocasioni la seva instal·lació en les comunitats autònomes que l’apliquen. El sistema va ser recorregut per l’Associació Nacional de Grans Empreses de Distribució (Anged), que considera que es tracta d’una “restricció a la llibertat d’establiment” i una ajuda d’Estat “il·legal”, una tesi que compta amb l’aval de la Comissió Europea, per qui es tracta d’una taxa que concedeix un “avantatge selectiu” a certes empreses.
Tot i això, l’advocada del Tribunal amb seu a Luxemburg ha considerat que l’IGEC està al servei de l’ordenació territorial i de la protecció del medi ambient, perquè amb ell els establiments cobreixen part del cost de les “externalitats negatives” que generen “de forma desproporcionada”. Objectius, afegeix, que són reconeguts pel TJUE com a “causes de justificació” a una restricció de les llibertats fonamentals.
El pronunciament de l’advocada, que no és vinculant per a la sentència definitiva, encara que les decisions del TJUE segueixen majoritàriament la línia marcada per les conclusions, respon a una consulta prejudicial del Tribunal Suprem espanyol.
L’IGEC grava especialment els establiments comercials grans des del punt de vista de la seva superfície, basant-se en l’assumpció que aquests establiments generen una afluència de trànsit de clients i de proveïdors més gran. Per això la magistrada apunta que un impost que grava en gran manera els qui generen més soroll i emissions “sembla adequat” per incitar a operar comerços més petits, amb un impacte mediambiental menor.
Atès que les empreses més petites són també més fàcils d’integrar des del punt de vista de l’ordenació territorial, considera que aquesta circumstància s’ajusta igualment a la idea d’un repartiment raonable i just de l’espai limitat. En el cas català, l’advocada del TJUE ha indicat que “no hi ha una diferència de tracte” entre grans i petits establiments, ja que els més grans sí que estan subjectes a l’IGEC, però no resulten gravats amb l’impost per la superfície de venda que no excedeixi de 2.499 metres quadrats. Tot i això, planteja alguns “dubtes” en el cas de l’exempció concedida a l’Aragó als qui es dediquen a la venda de mobiliari en establiments individuals, tradicionals i especialitzats.
El Tribunal Suprem haurà de decidir si les botigues de mobles normals i les de mobles exemptes es troben o no en una situació comparable fàcticament i jurídicament respecte als objectius relatius a l’impacte negatiu sobre el medi ambient i a l’ordenació territorial, així com a la vinculació a la capacitat econòmica en funció de l’afluència de clients i proveïdors per metre quadrat. Si ho estiguessin, l’exempció estaria afavorint injustificadament els venedors de mobles exempts davant els de mobles normals. Seria, per tant, una norma selectiva i equivaldria a una subvenció estricta.
La magistrada de la UE destaca que “no hi ha diferències de tracte entre grans i petits locals”