Campanya en el Congrés dels EUA per posar fi a l’assetjament sexual
El cas Moore destapa nombroses agressions ocorregudes al Capitoli
El president del Congrés, el republicà Paul Ryan, va requerir la implantació d’“un entrenament antiassetjament sexual” de tots els legisladors i els seus col·laboradors. Silenciat pels tripijocs del poder, l’assumpte ha arribat fins al punt que entre les dones corre a Washington una llista de bruts amb els congressistes a esquivar.
Unes 1.500 antigues treballadores de Capitol Hill van firmar una petició urgent, dirigida a les dues cambres, davant aquesta epidèmia. En deu anys, el Congrés ha pagat 15 milions de dòlars, trets de les arques públiques, per arribar a acords amb les víctimes, en un total de 260 denúncies, a canvi d’un pacte de silenci. La petició de Ryan es va produir després d’una jornada, la de dimarts, que va necessitar un muntatge en paral·lel com a Cotton Club (1984), la pel·lícula de Francis Ford Coppola, per entendre el contrast entre el que s’afirma i el que es posa en pràctica.
En una sala del Capitoli, Jeff Sessions, fiscal general dels Estats Units, va fer una demostració de pensament gasós. Va enganyar una vegada aprofitant-se dels seus contactes russos, va enganyar una segona i, després de recuperar la memòria, aquesta vegada va dir la veritat. Sempre segons la seva última versió, a compte d’una altra de pròxima.
“No accepto i rebutjo l’acusació que he mentit. Això és una mentida”. Així ho va subratllar Sessions. Aquest és el mateix polític que estudien els líders conservadors com a garantia de sensatesa per recuperar el seu escó al Senat, de forma temporal, en cas que en l’elecció especial del 12 de desembre, a Alabama, surti elegit Roy Moore.
Estan decidits a expulsar Moore de la Cambra, una cosa poc habitual, pel seu passat de fustigador de menors.
Cinc dones han saltat a primera pàgina, a risc de ser fetes a miques pels mitjans dels fets alternatius, per recordar que fa unes dècades, quan encara eren adolescents, d’entre 14 i 17 anys, van ser assetjades per un poderós jurista que va fer servir el seu càrrec per intimidar-les. Roy Moore era l’ajudant del fiscal.
Els alts caps republicans volen treure’s de sobre a aquest presumpte depredador camuflat en el fonamentalisme religiós i la veritat absoluta. Ell es mostra desafiador. Tot ho atribueix a “una gran mentida” en la qual es camufla una confabulació entre els demòcrates i l’establishment republi- cà. “Hem de tornar a Déu”, va vociferar aquest dimecres.
El president Trump seguia ahir en silenci, un cop tornat a la Casa Blanca després de tancar la seva gira asiàtica. En el seu compte de Twitter es va penjar medalles per la seva suposada capacitat negociadora amb la Xina, es va felicitar per la seva intervenció a favor dels tres joves basquetbolistes detinguts per un robatori en aquell país i perquè “els Estats Units estan sent respectats de nou”.
Ni esment del cas Alabama. Alguns analistes van assegurar que Trump espera el veredicte de Sean Hannity, el seu guia a la cadena Fox, un dels grans fans de Moore i a qui ha donat un ultimàtum perquè enterri els arguments de les cinc dones.
De tornada al Capitoli i, més o menys a la mateixa hora en què Sessions va sortir de la seva amnè- sia –com va oblidar que va negociar amb l’enemic?–, el cas Moore ha destapat la caixa de trons. La legisladora demòcrata Jackie Speier va fer saltar les alertes. “Hi ha dos membres del Congrés actual, un republicà i un demòcrata, que han estat objecte de revisió, o no ho han estat, però que estan implicats en assetjament sexual”, va remarcar. La representant californiana no va donar noms. Tot i això, va descriure un sistema que permet als acusats que es mantinguin en l’anonimat gràcies als pagaments a les martiritzades.
Speier, de 67 anys, va compartir recentment la seva pròpia història d’assetjament, la qual cosa ha propiciat que d’altres li confiïn els seus traumes.
En un altre testimoni, la legisladora republicana Barbara Comstock va confessar que una col·laboradora va anar a casa d’un legislador. Li va dur documents. La va rebre amb tovallola. “En un moment –va prosseguir Comstock–, es va treure aquella peça i es va exposar. Ella va marxar i va deixar la feina”.
La Cambra ha pagat 15 milions per arribar a acords amb les denunciants a canvi del seu silenci