Alcohol, pobresa i classe
Després d’una batalla legal que ha durat cinc anys, Escòcia ha imposat un preu mínim a l’alcohol L’expectativa de vida en un barri pobre de Glasgow és catorze anys més baixa que a Londres
Escòcia serà el primer país del món amb un preu mínim per a l’alcohol, després de rebre la benedicció del Tribunal Suprem del Regne Unit. Una ampolla de vi o quatre llaunes de cervesa no es podran comprar a la botiga per menys de cinc euros i una ampolla de whisky per menys de 15. La mesura, impulsada pel Govern nacionalista i aprovada pel Parlament de Holyrood ja fa un quinquenni, però qüestionada pel lobby de la beguda, té per objecte combatre contra un greu problema d’alcoholisme.
Els escocesos beuen de mitjana un 20% més que els anglesos i els gal·lesos, són els europeus més obesos i amb més càncer de fetge, per culpa d’una dieta espantosa a base de greixos saturats i verdures congelades que han perdut totes les vitamines, i de la qual el tomàquet, l’enciam, les fruites o el peix són completament aliens. I tot això, regat no per un Chateaux Mouton-Roschild del 78, sinó per sidra amb elevat contingut alcohòlic o vodka barat. Per què al nord de la muralla d’Adrià es menja i es beu tan malament? (no és que el sud estigui lliurat a la dieta mediterrània, però...).
Diversos estudis sociològics suggereixen que els hàbits alimentaris són una qüestió de classe al més classista dels països. Així com a Grècia o Itàlia demanar una pizza per telèfon és un costum de classe mitjana per no cuinar a casa, però en les comunitats rurals i de classe treballadora es continua esperant un menjar tradicional, a la Gran Bretanya (i Escòcia) són per aclaparadora majoria els pobres que es refugien en el fish and xips, les barretes de xocolata i els six packs de cervesa. “Té molt a veure amb la industrialització i el trasllat de masses de gent sense recursos del camp a la ciutat. Els guetos d’habitatges subvencionats de Glasgow, molts dels habitants dels quals no tenen cotxe i on no arriba el transport públic, no tenen un supermercat, una fruiteria, carnisseria o peixateria a quilòmetres de distància. També té a veure amb l’atur, la depressió i el fet que antigament l’aigua fos plena de bacteris i fos un perill”, diu Peter Bennie, del Col·legi de Metges.
En l’actualitat el cost mitjà d’una unitat d’alcohol (un got de vi o mitja pinta de cervesa) és de 52 penics, amb la qual cosa el preu mínim de 50 tampoc no causarà una revolució. Als pubs o restaurants ni es notarà, perquè l’alcohol és substancialment més car que això. Però sí a les botigues dels barris deprimits que ofereixen beguda low cost.
Fa temps que el Govern escocès de l’SNP pren mesures per combatre el problema, com restriccions a la publicitat i un límit per conduir sota els efectes de l’alcohol molt més baix que el de la resta del Regne Unit. L’alcoholisme, segons estadístiques oficials, és responsable de la mort de 22 persones a la setmana, de 35.000 ingressos anuals a l’hospital, d’un 54% dels crims, del consum de drogues i l’absentisme laboral. Es calcula que, al marge de les tragèdies personals, costa al país uns 4.000 milions d’euros a l’any.
El lobby del whisky va portar el tema als tribunals europeus –que el van tornar als britànics–, amb l’argument que la imposició d’un preu mínim constitueix una “restricció al lliure comerç”. “Era un pas necessari per millorar la salut pública”, va declarar la primera ministra Nicola Sturgeon.
Escòcia té restaurants d’estrella Michelin, però la immensa majoria no se’ls pot permetre. La dieta és tan pèssima que l’expectativa de vida en barris de classe treballadora de Glasgow és de les més baixes d’Europa, catorze anys menys que a Londres, tant per a homes com per a dones. També es fuma molt més i es fa menys exercici. Un de cada quatre escocesos és obès. “Els aliments es van industrialitzar al final de la Segona Guerra Mundial, quan el govern va fomentar les llaunes com una alternativa barata perquè ningú no passés gana”, explica Franc Roddam, creador de Master Chef.
A les costes escoceses es captura un munt de peix i marisc, que es fica directament en camions amb destinació a França i Espanya. Els nadius prefereixen les barretes de Mars o Snickers amb un got de vodka.