El vol de Mamet
La fotografia no fa justícia a l’ambient que regnava aquell dia històric: 11 de febrer del 1910. Malgrat tractar-se d’una tarda feinera, de divendres, es va congregar una multitud. No s’esperava, ja que només s’havia convocat persones estretament relacionades amb aquella prova.
Alguns cronistes potser exageraven el nombre de curiosos allà presents. Rafael Moragas va assegurar que el Paral·lel s’havia buidat. Miquel dels Sants Oliver, director de La Vanguardia, ho va comentar així en la seva col·laboració mensual a La Ilustración Artística: “La otra tarde, viendo el desfile de automóviles, coches y tranvías que regresaban del hipódromo...”.
És ben sabut i també acceptat que la gent d’aquesta terra ha sentit sempre curiositat per dedicar la seva atenció a les innovacions, i tant se val amb quin contingut ni perfil. Així doncs, es confirmava una vegada més aquesta tendència.
S’havia anunciat que l’avia- dor francès Julien Mamet, deixeble predilecte del pioner Louis Blériot, es disposava a volar a l’hipòdrom.
L’atrevit pilot s’havia desplaçat a Barcelona a petició de Mario García Cames, uruguaià establert a la ciutat, que li va proposar que fes l’exhibició amb l’aparell de la seva propi-
La proesa pionera va ser propiciada per un uruguaià barceloní: Mario García Cames
etat, un Blériot XI, equipat amb motor Anzani de 3 cilindres i 25 hp de potència.
Mamet no es va fer pregar, al revés de Blériot, que havia declinat l’oferiment.
El cel era clar i bufava una brisa suau; estava previst que unes condicions atmosfèriques idònies semblants es mantinguessin inalterades.
En un gran espai improvisat d’aquella instal·lació destina- da a l’equitació es va situar l’aparell. Al primer vol va fer la sensació que el francès tractava de comprovar si tot era li favorable, ja que no va recórrer més d’un centenar de metres.
A continuació es va disposar a efectuar el vol següent, que va durar 2 minuts i 8 segons en línia recta, va remuntar fins a 60 metres d’altura, i es va posar finalment amb suavitat sobre l’herba.
S’acabava de fer el primer vol complet i documentat executat a Espanya. No va ser estrany que tingués lloc a Barcelona, ciutat distingida des de segles per creure en la modernitat.
Amb referència a això n’hi ha prou a dir que ja hi havia hagut un intent anterior, encara que pintoresc i fallit, en l’espai que encara no contenia la plaça Catalunya; havia anat a càrrec del conegut borsista Cristòfor Juandó.
Val la pena recordar que l’hipòdrom, per les condicions del terreny, ja havia vist desfilar l’assaig i naixement d’una sèrie d’esports: golf, futbol, criquet, polo i hoquei.
Un detall simpàtic: la jornada gloriosa la va acabar Mamet al Paral·lel. Quan va entrar va ser acollit amb un ambient de triomfador al cafè cantant Pabellón Soriano. Un admirador fervorós no va resistir llançar aquest crit: “Visca la ciència!”. Déu n’hi do.