Al Mundial amb el Barça
87 blaugrana han competit en alguna fase final des del 1934
Els avui potser massa oblidats Nogués, Zabalo i Ventolrà van obrir el camí en el llunyà Mundial del 1934, i en el pròxim de Rússia 2018 hi podria haver fins a una dotzena de novetats. Són els jugadors que han arribat a una fase final d’un Mundial amb fitxa del FC Barcelona. Fins avui un total de 87, dels quals 56 van representar la roja i la resta es reparteixen entre 13 altres seleccions, amb aportació destacada d’holandesos (8) i brasilers (7).
La història dels tres pioners mereix un respecte. Perquè el porter aragonès Joan Josep Nogués, el defensa de pares bascos i origen anglès Ramón Zabalo i l’extrem barceloní Martí Ventolrà són tres llegendes de la història blaugrana i tots tres van tenir una peripècia vital extraordinària. Però per cenyir-se al Mundial del 1934 cal recordar que el seu debut va arribar en circumstàncies especials.
El torneig del 1934 es va disputar a la Itàlia de Mussolini, que es va proposar de convertirlo en un element de propaganda del règim feixista. Ho va deixar clar en una entrevista amb el president del futbol italià, Giorgio Vaccaro:
– Itàlia ha de conquerir el campionat, va comentar el Duce.
– Per descomptat, farem tot el que puguem.
– No m’ha entès, Vaccaro. Itàlia ha de guanyar. És una ordre.
I va guanyar Itàlia, per descomptat. Amb actuacions tan polèmiques com l’eliminatòria de quarts amb Espanya. El 31 de maig del 1934, a Florència, les dues seleccions van empatar a un gol, pròrroga inclosa. Un partit duríssim que va portar a un desempat –l’endemà!– en què Espanya no va poder disposar de set titulars. Tots lesionats. I especialment el gran Ricardo Zamora, amb dues costelles trencades. Allò va ser l’oportunitat de Nogués per situar-se sota els pals; de Zabalo, per rellevar el madridista Ciriaco, i de Ventolrà, que va entrar pel lleó Gorostiza. El seleccionador, el metge dermatòleg Amadeo García Salazar, havia apostat per un bloc amb jugadors del Madrid i de l’Athletic i no hi va comptar ni a vuitens contra el Brasil (3-1 per a Espanya) ni en el primer partit de quarts contra Itàlia. Va ser en el desempat on van debutar per fi en un Mundial. Els tres primers mundialistes del Barça.
La selecció italiana, que tenia sud-americans nacionalitzats com Luis Monti (campió del món el 1930 amb l’Uruguai i el 1934 amb Itàlia), no podia caure tan
Nogués, Zabalo i Ventolrà van ser els pioners en el duríssim torneig del 1934, manipulat per Mussolini
aviat i l’àrbitre suís René Mercet ho va permetre tot amb aquest objectiu. Gols anul·lats als espanyols, gol local amb Nogués bloquejat... El cop de colze de Tassotti a Luis Enrique no és res, comparat amb allò. Mercet no va tornar a arbitrar.
Han passat més de 80 anys i ara, en la llarga relació de mundialistes del Barça, destaquen dos noms: Xavi i Messi. Tots dos han disputat 15 partits en fases finals. El de Terrassa en quatre mundials diferents, l’argentí en tres, però preparat per augmentar el compte l’any vinent a Rússia. En canvi, hi ha mundialistes blaugrana que van estar en una fase final i no van disputar ni un minut. El primer d’aquesta llista és César, que va anar al Brasil 1950 però no va jugar. Com Sadurní a Xile 1962, Olivella a Anglaterra 1966... Però en aquest aspecte el cas més anecdòtic és el de Javier Urruti. Va formar part de l’equip espanyol en les fases finals del 1982 i 1986 (com a blaugrana) i abans ja ho havia fet en la del 1978 com a jugador de l’Espanyol. Però mai, en cap de les tres, no va arribar a jugar. Per ordre cronològic l’hi van impedir el madridista Miguel Ángel, el donostiarra Arconada i el llavors blanc-i-vermell Zubizarreta. D’altres es van guanyar la fama en un Mundial, com Ramallets, anomenat el gat de Maracanã arran del seu brillant paper al Brasil 1950. I n’hi ha que van passar sense pena ni glòria, com l’italià Coco o el camerunès Song, però que també van ser mundialistes del Barça.
Entre els estrangers, el primer va ser Cruyff, únic blaugrana del Mundial 1974, on també va competir Neeskens, però encara no s’havia produït la seva incorporació oficial. Altres futbolistes ja fitxats o a punt de fer-ho en un Mundial (i que no consten com a barcelonistes en el torneig) van ser Periko Alonso i Maradona, el 1982, Villa el 2010 o Claudio Bravo el 2014.
Messi i Xavi tenen el rècord de partits en fase final sent jugadors del Barça: quinze cadascun