Rússia exigeix proves a Espanya de la ingerència en la crisi catalana
El Govern del PP afirma que no ha acusat el Kremlin i el PSOE demana explicacions
La possible ingerència russa en la crisi catalana podria esdevenir una crisi diplomàtica entre Madrid i Moscou. El Kremlin veu “histèria antirussa” a Occident i exigeix proves d’unes acusacions que la Moncloa assegura que no ha fet.
FALTA DE CREDIBILITAT “Les acusacions partint de fonts dubtoses no deixen bé la diplomàcia espanyola”
“HISTÈRIA ANTIRUSSA”
“És un invent per distreure l’atenció sobre la seva incapacitat”, diu Rússia
Malgrat el deteriorament general de les relacions de Rússia amb Occident, les autoritats de Moscou sempre han destacat la bona entesa amb Espanya. Fins ara, perquè igual com altres països occidentals, el Govern espanyol ha assenyalat Rússia com a lloc des d’on hackers, trols, bots i altres herois d’internet interfereixen en els afers interns d’altres països. Igual com ho van demanar abans als Estats Units i als països que també han descobert aquesta empremta russa, el ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, i la portaveu de la cancelleria, María Zakhàrova, exigeixen que les acusacions d’haver interferit en la crisi catalana vagin acompanyades de proves. Madrid recorda que en cap moment ha acusat l’Executiu rus d’estar al darrere dels atacs.
Zakhàrova va retreure ahir al ministre d’Exteriors, Alfonso Dastis, que dilluns passat informés el Consell de Ministres de la UE sobre els casos de presumpta desinformació i manipulació des de Rússia a través d’internet per intentar influir en la crisi catalana. “Rússia lamenta profundament que l’onada de campanyes antirusses que s’ha desencadenat als mitjans occidentals hagi estat elevada a Madrid al nivell oficial”, va assegurar.
També va assenyalar que “el menyspreu cap als fets objectius i l’entusiasme injustificat amb què es llancen acusacions sense proves partint de fonts dubtoses no deixa bé la diplomàcia espanyola”. I va avisar: “Aquests passos l’únic que aconsegueixen és perjudicar les relacions”.
Igual que Lavrov dimecres, la portaveu va demanar a Espanya dades concretes de la suposada interferència. “Causa especial perplexitat sentir de boca del ministre d’Exteriors [Dastis] que Rússia està suposadament interessada a debilitar a Espanya”, va subratllar.
Des del començament de la crisi catalana, el Kremlin ha preferit situar-se al marge i sempre ha mantingut que es tracta d’una “qüestió interna” d’Espanya que s’ha de resoldre amb les lleis espanyoles.
Lavrov i el cap de premsa del Kremlin, Dmitri Peskov, expliquen les acusacions contra Moscou pel que anomenen aquí la “histèria antirussa” d’Occident.
“Aquesta histèria sensacionalista l’organitzen segurament per distreure l’atenció dels seus electors sobre la incapacitat per resoldre problemes interns”, va dir Lavrov. “Ni les autoritats espanyoles, ni l’OTAN, ni els mitjans no han presentat arguments que donin credibilitat a aquestes acusacions; per això les considerem infundades”, va declarar Peskov.
La qüestió catalana només ha aparegut en els discursos oficials de Moscou per criticar la UE. A l’octubre el president rus, Vladímir Putin, la va acusar d’utilitzar dues vares de mesurar perquè la majoria dels seus membres (no pas Espanya) reconeixen a Kosovo com a país independent. I ahir el cap del Servei Exterior de la Intel·ligència, Serguei Narixkin, va criticar les “elits europees” per “autoproclamar-se paladins de la democràcia”.
“Quan a Catalunya els van inco-
modar els resultats del referèndum llavors no només es van negar a reconeixe’ls, sinó que també van sotmetre els promotors a represàlies”, va asseverar.
Les advertències dels dirigents russos no van obtenir cap resposta oficial ahir per part del Govern espanyol, perquè, segons van assegurar fonts governamentals, no hi havia hagut cap queixa ni petició oficial d’aclariments, ni res que suposi l’inici d’un contenciós diplomàtic. L’Executiu de Mariano Rajoy està convençut que les relacions entre Espanya i Rússia no es veuran afectades, perquè Madrid no ha acusat mai el Govern de Moscou d’aquestes ingerències.
Les mateixes fonts governamentals subratllen que Espanya està disposada a tractar l’afer amb Rússia en els contactes habituals i fluids que hi ha entre els dos països, i demostrarà que no va acusar mai el Kremlin d’estar al darrere d’aquestes ingerències. Per evidenciar-ho hi ha les actes del Congrés, dimecres durant la sessió de control, o les entrevistes del president Rajoy, que no assenyala mai el Govern rus. El cap de l’Executiu espanyol, quan dimarts passat a la cadena Cope li van demanar si sospitava que darrere d’aquestes ingerències hi havia el Govern rus, va respondre clarament: “No, en absolut. Jo només puc fer afirmacions de fets que tinc provats, perquè soc el president del Govern, i per tant seré responsable. No tinc cap dada que digui, que em digui, que el Govern rus hi està al darrere. El que sí que dic és que el 55% d’aquests perfils falsos estaven domiciliats a Rússia, i el 30% van ser replicats des de Veneçuela”.
Les mateixes fonts asseguren que han estat els mateixos arguments que han expressat sempre el ministre d’Exteriors, Alfonso Dastis, i la ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, tant en les seves intervencions a Espanya com a Brussel·les, fa uns dies.
Ahir el PSOE va demanar la compareixença de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría davant la comissió de Secrets Oficials, que se celebra a porta tancada, perquè informi “sobre la possible ingerència d’altres països en la crisi política de Catalunya, les investigacions fetes per verificar-la i les actuacions del Govern [espanyol] davant aquests països i davant les institucions europees en relació amb aquesta ingerència”.
La portaveu socialista, Margarita Robles, va dir que la pretensió del seu grup és “estar informat de si hi ha alguna actuació estrangera que pretengui interferir en la vida política espanyola”, tot i que va assegurar que dona “un marge de confiança” al Govern central perquè es tracta d’una “qüestió d’Estat” i cal que aclareixi qualsevol dubte.