Lamela garanteix a Bèlgica els drets de Puigdemont
oeLa Fiscalia belga avisa que l’extradició de l’expresident requereix proves extra oeEls exconsellers denuncien avui davant el jutge de Brussel·les un procés polític
La justícia belga dona màxima importància al document que la jutgessa Carmen Lamela va enllestir ahir per respondre diverses consultes sobre la realitat de la justícia penal i penitenciària a Espanya. Hi dona tanta rellevància que pot condicionar el desenvolupament i la durada de la vista que tindrà lloc avui a Brussel·les com a primer pas per decidir sobre l’ordre europea de detenció i entrega de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont. D’entrada, caldrà traduir el text al neerlandès, i això pot endarrerir la celebració de l’acte.
La consulta de la Fiscalia belga –com informava ahir La Vanguardia– és prolixa sobre molt diversos aspectes de la qüestió. En la resposta, la jutgessa dona garanties als fiscals belgues sobre el funcionament de l’Audiència Nacional, en el sentit que és una part de l’administració de justícia i no una jurisdicció especial, i sobre el respecte als drets humans a les presons espanyoles. Sobre aquest punt concret, Institucions Penitenciàries ha enviat a Brussel·les un document explicatiu de 15 pàgines.
La Fiscalia belga va notificar a la jutgessa Lamela, com a base de les seves consultes, que “atesa la qualitat dels implicats i el context dels fets pels quals se sol·licita extradició, ja queda clar que es donarà una importància particular a la qüestió de saber si l’extradició no podria constituir una infracció dels drets fonamentals dels implicats”. I afegeix que “només referir-se a la confiança mútua, base de la decisió marc relativa a l’ordre de detenció europea, no serà suficient en aquest procediment”.
Aquest passatge implica, per tant, un avís, en el sentit que la resposta a l’ordre europea de detenció dependrà del fet que la justícia belga es convenci que Puigdemont i els exconsellers que l’acompanyen veuran respectats tots els seus drets si són entregats. I per obtenir aquesta garantia, la Fiscalia efectua en la consulta preguntes molt diverses, des de les dimensions de la cel·la que ocuparien els detinguts i si tindria dutxa fins a la qualitat del règim d’alimentació o les activitats possibles a la presó, passant per la possibilitat que siguin objecte de violència per part d’altres interns o per part del personal de la presó. En un altre ordre de coses, els fiscals belgues pregunten quin tipus de jurisdicció exerceix l’Audiència Nacional i si en aquest cas “s’aplica un procediment normal o un procediment especial?”, o “com és l’accés a l’assistència mèdica?” per a les per- sones subjectes a privació de llibertat. En un altre capítol es pregunta quines resolucions del Govern van vulnerar lleis de l’Estat espanyol.
El Govern espanyol ha respost també a través d’Institucions Penitenciàries, i ha assegurat que Puigdemont aniria a la presó d’Estremera i que podria tenir una cel·la individual si ho demana. El document afegeix que els exconsellers coneixen la situació de les presons perquè les han gestionat a Catalunya.
Gairebé tres setmanes després de la seva fugida a Bèlgica, Carles Puigdemont i els quatre exconsellers que l’acompanyen a Brussel·les declararan avui a les 14 h davant el jutge de la Cambra del Consell, que ha de decidir en primera instància si accepta o no la seva extradició a Espanya, tot i que el veredicte no s’ha de conèixer per força avui. Des que el 5 de novembre el jutge els va deixar en llibertat amb certes condicions (no poder abandonar el país, han d’informar sobre la seva residència fixa a Bèlgica, presentar-se a totes les citacions davant la justícia i la policia, i avisar, cada dia, de quins moviments faran), Puigdemont, Clara Ponsatí, Meritxell Serret, Toni Comín i Lluís Puig han tingut temps per a tot: dissenyar l’estratègia electoral per al 21-D amb els dirigents del PDECat, ERC i la CUP
L’expresident acudeix avui a la primera vista sobre la seva extradició, un procediment que pot durar 90 dies
que els han anat a visitar a Brussel·les; fer algun acte de precampanya; concedir entrevistes, i, sobretot, preparar la seva defensa amb els advocats.
Els lletrats han explicat que per impedir l’extradició intentaran demostrar que la justícia espanyola vol condemnar-los per les seves idees polítiques. Si se’ls lliura a Espanya, diran, no tindran un judici just i com a prova, afegiran que en la interlocutòria de Lamela no s’especifica quins dels cinc delictes que se’ls imputa han comès en concret cadascun dels cinc exmembres del Govern de Catalunya.
El termini que marca la legislació europea per executar una euroordre és d’un màxim de 90 dies, en què s’han d’haver pronunciat el jutjat de primera instància i els altres dos tribunals davant els quals es pot presentar recurs, el d’Apel·lació i el de Cassació.