‘L’últim’ Leonardo.
El ‘Salvator Mundi’ de Leonardo bat el rècord en subhasta amb 383 milions d’euros malgrat els dubtes que suscita
Un desconegut va pagar 383 milions d’euros ahir a la matinada a Nova York per Salvator Mundi, l’única obra de Leonardo Da Vinci en mans privades; no s’havia pagat mai tant per un quadre.
A mesura que avança la licitació, i cauen els milions com si plogués, ressorgeixen en la memòria les paraules de Richard Pucci.
Aquest analista de Wall Street, ja jubilat, era dimarts davant de
Salvator Mundi, el quadre que va sortir de les tenebres atribuït a Leonardo Da Vinci, a la galeria de l’empresa de subhastes Christie’s, a la Rockfeller Plaza de Manhattan. Pucci forma part dels 27.000 ciutadans que, en un fenomen sense igual en aquest terreny, van fer llargues cues, durant tres dies, per observar de prop “l’últim Leonardo”.
A més d’aquest quadre, que el geni renaixentista va pintar entorn de l’any 1500, n’hi ha uns altres quinze, tots a museus. Cap a Nova York, de manera que aquesta era una oportunitat única.
“Interessant i difícil de creure que algú pagui 68 milions d’euros per això, són molts diners”, diu Pucci, que sap d’inversions, però que no se sent impressionat davant la qualitat d’aquest Jesucrist amb la mà dreta alçada donant la benedicció i sostenint el globus a l’esquerra.
Va arribar la gran cita. Dimecres a la nit, els 68 milions de partida queden desbordats de seguida que surt a licitació el “lot número nou”, que és com s’identifica el qualificat com a “Sant Greal del nostre negoci”, segons la superlativa campanya publicitària de Christie’s, sense precedents. Fins i tot s’afirma que és “la Mona Lisa en masculí”, cosa que als experts més aviat els fa enrojolir.
Els sospirs es van succeint. Milions i més milions mentre la pugna es desenvolupa mitjançant agents que reben les ofertes per telèfon. Quan s’arriba als 192 milions d’euros, puja el volum i encara més als 221. L’estira-i-arronsa se centra llavors entre dos interessats. Asseguren que no s’ha esbufegat mai tant.
Les apostes s’alenteixen. A cada impuls, Jussi Pylkkanen, l’home de la maça, l’animador de la vetllada, el veterà venedor, deixa anar una frase: “És un moment històric, esperem”.
Passats 19 minuts,
cop en una sala atapeïda, on han anat importants marxants, d’una costa i una altra dels Estats Units. La licitació es tanca en 383 milions d’euros, més 42,7 milions d’euros en taxes.
El total, 383 milions d’euros, es converteix en rècord absolut. Les
femmes d’Alger (Version ‘O’), de Pablo Picasso, tenia la marca amb 152 milions d’euros des del 2015. Va destronar Tres estudis de Lucian Freud, que el 2013 es va enfilar als 121 milions d’euros. Leonardo també supera les vendes fetes en tractes privats, on obres de Paul Cézanne i Paul Gauguin van arribar a 212 i 255 milions d’euros, respectivament. Com Interchange de Williem de Kooning, pel qual el magnat de les finances Kenneth Griffin en va pagar uns altres 255 el 2016.
D’aquesta manera va elevar a dotze el nombre de peces que s’han venut per sobre dels 85 milions d’euros en subhastes. El Da Vinci va provocar que la recaptació d’aquesta sessió pugés als 668 milions, el segon millor registre després dels 725 de fa tres anys. Darrere de Leonardo es va situar
Andy Warhol amb el seu Sixty last
supper, que és un altre homenatge al polifacètic Leonardo.
“Crec que és el geni més creatiu de la història; podia pensar com a artista i com a científic, fet que li va donar una cosa encara més valuosa: l’habilitat de visualitzar els conceptes teòrics”, va escriure Walter Isaacson, que acaba de publicar una biografia de Da Vinci, en un article a la revista Time.
Tot això hauria superat la seva capacitat de visualitzar.
“Salvator Mundi és una obra d’una de les figures més icòniques al món i la més important de tots els temps”, afirma Loic Gouzer, copresident en aquesta casa de subhastes de l’apartat d’art... de postguerra i contemporani!
No, no és un error. En aquesta categoria va col·locar Christie’s Leonardo, en el que es considera una estratègia a la recerca d’una recaptació més gran. Hi ha més gana per l’art contemporani que pel de fa cinc segles.
El crític Jerry Saltz va assenyalar a Vulture que va preguntar a un amic a què es devia aquesta ubicació: “Perquè el 90% ha estat pintat els últims 50 anys”, afirma que li va contestar irònicament. Els dubtes sobre l’origen, sobre la pintura i una restauració tan massiva –l’anomenen “cirurgia cosmètica”– fan que alguns el vegin com una falsificació d’un quadre perdut en la història i que Christie’s va comercialitzar com a “descobriment d’un altre planeta”.
Al seu rastre figura que va passar per la cort de del rei Carles I d’Anglaterra. Va sobreviure als bombardejos nazis abandonat en un soterrani. D’autor desconegut, aquest “salvador del món” el va comprar el 1958 un col·leccionista dels Estats Units per 77 euros. El 2005 va sortir a una subhasta i un grup de marxants el va adquirir per 8.500 euros.
En principi es va pensar que era una còpia d’un Leonardo. A partir d’aquesta última data, es va considerar que era autèntic. Una vegada “reparat” hi va haver intents de col·locar-lo al mercat per 170 milions. Per fi, Sotheby’s el va vendre per 68 milions. El 2013, el multimilionari rus Dimitri Ribolovlev va pagar 108 milions d’euros pel quadre.
Malgrat que s’accepta que el va pintar Leonardo, molts experts indiquen que hi ha massa interferències. El 2011 es va exposar a Londres i el professor Charles Hope va subratllar que “costa de creure que el mateix Leonardo fes una cosa tan avorrida”.
Saltz la va descriure com, senzillament, “una obra morta, envernissada i repintada”. Jacques Franck, historiador especialista en Leonardo, va afirmar a The New York Times que “aquesta composició no pertany a Leonardo”.
En aquesta mateixa capçalera, Jason Farago es va qüestionar ahir si aquest quadre mereix tants diners. “Què estàs comprant, la pintura o el quadre”. No és la ‘Mona Lisa’, però tant se val... si t’asseguren que és un Da Vinci.
Un col·leccionista el va comprar per 77 euros, i encara hi ha experts que dubten que sigui autèntic