El cara o creu de Merkel per formar govern
La cancellera esgota la negociació amb liberals i verds dos mesos després de les eleccions
Angela Merkel s’enfronta al seu particular cara o creu per formar govern dos mesos després de les eleccions alemanyes. El tripartit federal de democristians, liberals i verds és inèdit i la cancellera esgotava ahir el termini de negociació per tancar la denominada coalició Jamaica, pel negre de la CDU, el groc de l’FDP i el verd d’Aliança.
Quan la cancellera d’Alemanya i líder democristiana, Angela Merkel, guanyadora de les eleccions del passat 24 de setembre amb menys marge de l’esperat, es va embarcar en la tasca d’intentar forjar una coalició de govern, va resultar evident que la travessia seria llarga i complicada. Diem embarcar i travessia perquè en aquestes setmanes no han faltat declaracions, vinyetes i tafaneries de contingut mariner, sobretot d’iconografia pirata, amb referència a l’única coalició possible per a Merkel, un combinat tripartit amb els liberals i els ecologistes.
I en argot polític alemany, a aquest combinat se li diu coalició Jamaica, ja que la bandera jamaicana conté els colors dels partits implicats: el negre dels conservadors (la democristiana CDU de Merkel amb la seva sòcia històrica bavaresa, la socialcristiana CSU), el groc dels liberals de l’FDP, i el verd de l’ecologista Aliança 90/els Verds. Un tripartit així no s’ha assajat mai a nivell federal.
Des del passat 18 d’octubre Merkel i els seus han mantingut converses exploratòries –tècnicament, purs preliminars– amb l’FDP i els verds, a la recerca d’un primer consens que els permetés asseure’s a negociar de debò un acord de coalició. Angela Merkel, que fa dotze anys que és cancellera i exerceix ara en funcions, necessita armar aquesta coalició; del seu èxit en depèn la seva pròpia continuïtat política. Ella mateixa va posar el dijous 16 de novembre com a data límit per assolir aquest primer consens. Al tancament d’aquesta edició, els partits implicats continuaven reunits en unes dependències del Parlament, negociant de matinada sobre punts en què discrepen.
“Avui és el dia en el qual hem de posar-nos en el lloc de l’altre i preguntar-nos
què és important per a l’altre. Si ho aconseguim, i crec que és possible, llavors podem tenir un resultat positiu al final de les negociacions d’avui”, havia dit Merkel al matí, en entrar a l’edifici. També va fer notar que, tot i que se sent dir sovint que ara tots els partits s’assemblen, “qui ha participat en les converses sap bé que hi ha diferències, profundes diferències” entre aquests partits, i que tots volen imprimir al futur Govern com més elements millor d’“allò que representa la identitat d’un partit”.
Durant les quatre setmanes que fa que negocien, s’han posat de manifest les seves divergències ideològiques. Així, abans de començar les converses, Merkel va pactar amb la CSU un límit de 200.000 refugiats per any, una reivindicació dels seus socis bavaresos a què ella sempre s’havia negat. Però els verds, una formació esquerrana, rebutgen límits anuals en la política d’asil. Per la seva part, la CDU/ CSU i l’FDP estan d’acord en agilitar les deportacions, la qual cosa també desplau els ecologistes.
Un altre aspecte conflictiu és la protecció del clima. Si bé tots els partits comparteixen els objectius de reducció d’emissions de CO2 estipulats per l’acord de París del 2015, a la pràctica la cosa canvia, com es va veure aquest dimecres en les evasives de la cancellera Merkel a la cimera de l’ONU del clima que se celebra a Bonn. Els verds volen tancar la vintena de centrals elèctriques de lignit –un tipus de carbó molt contaminant– el 2020, però els liberals només estan disposats a renunciar als combustibles fòssils si es garanteix la competitivitat. A Bonn, Merkel no va donar cap data per a aquests tan-
UNA FASE EXPLORATÒRIA Després de quatre setmanes de converses, la coalició ‘Jamaica’ ja es podria entreveure
Merkel aspira a tenir nou Executiu per Nadal, però sembla més probable al gener
EL PLA DE LA CANCELLERA
caments. En dies passats s’ha filtrat que els verds, amb l’objecte de formar govern, podrien acceptar ajornar aquest límit del 2020.
En qüestions europees, el líder liberal, Christian Lindner, ha deixat molt clara la seva oposició al pla francès de més integració en l’eurozona –amb pressupost comú i fins i tot ministre de Finances propi–, que Merkel havia gairebé beneït abans de les eleccions. Els verds també refusen ara aquell pla d’Emmanuel Macron, però donen suport a estímuls a la inversió. A Alemanya, tots ells volen mantenir els pressupostos equilibrats de l’exministre de Finances, Wolfgang Schäuble, ara president del Bundestag després de ser desallotjat d’aquella cartera, que l’FDP voldria per a si, encara que no l’ha reclamada en públic. Alhora, l’FDP vol abaixar impostos, mentre que els verds volen més inversió pública. En defensa, els verds reclamen que es tregui del país de l’armament nuclear de l’OTAN que és a Alemanya. La CDU/CSU i l’FDP volen reforçar l’exportació d’armes alemanyes.
Merkel aspira a formar Govern abans de Nadal, però els més realistes creuen que en tot cas seria a mitjans de gener del 2018, i els malastrucs alerten
“Hi ha diferències, profundes diferències”, admet Merkel
VISIÓ DE CADA PARTIT
que no es poden descartar eleccions anticipades. L’anterior Govern de Merkel amb els socialdemòcrates va tenir també una gènesi feixuga: el 2013, entre les eleccions i el nou Executiu van transcórrer 86 dies, el procés de formació de govern més llarg de l’Alemanya contemporània . L’altre procés llarg va ser el que el 1976 va conduir al segon gabinet de socialdemòcrates i liberals del canceller Helmut Schmidt, que va necessitar 73 dies.
Angela Merkel s’ha vist conduïda a intentar pactar una coalició Jamaica després que, en la mateixa nit electoral de setembre, el líder socialdemòcrata, Martin Schulz, descartés de reeditar amb els conservadors la Grosse Koalition que va governar en l’última legislatura (2013-2017). Fins ara, una coalició Jamaica només ha governat en dos lands: a Saarland (20092012) i, des de la primavera passada, a Schleswig-Holstein.
La necessitat de posar rumb definitiu a aquesta Jamaica ,ila lentitud en fer-ho, ha agusat aquests dies l’enginy dels polítics, que ens han regalat frases com aquesta de Schulz, pronunciada dimarts, recorrent a Usain Bolt: “Jamaica és un país meravellós, i els jamaicans són cèlebres per la seva velocitat”.
Hi ha discrepàncies sobre refugiats, Europa, defensa, impostos i clima
ASPECTES PER LLIMAR