Fer-se totes les il·lusions

S’està distribuint a les llibreries un últim llibre de Josep Pla, 36 anys després de la seva mort, titulat

Fer-se totes les il·lusions possibles (Destino), en què s’inclouen una sèrie de papers pòstums de l’escriptor, redactats amb voluntat literària i pensats per ser publicats, que descansaven en un calaix. És una petita joia que incorpora reflexions en les quals el lector descobrirà la personalitat conservadora i esquerpa, però igualment irònica i intel·ligent de l’inquilí del mas Llofriu. El pensament que dona peu al títol diu així: “Res no em fa il·lusió (...) L’ideal consisteix a fer-se totes les il·lusions i no creure en cap”. S’hi podria afegir que és la millor recepta per no patir decepcions i alhora una font de felicitat indescriptible quan una d’aquestes il·lusions es fa realitat.

Quan falten tres dies per decidir a quina ciutat anirà l’Agència Europea del Medicament (EMA), les paraules de Pla resulten estimulants. Per més que la realitat (i el Financial

Times) es mostri esquiva, val la pena il·lusionar-se amb aquesta possibilitat des d’un cert agnosticisme. Les rivals de Barcelona –Milà, Amsterdam, Viena, Bratislava...– estan posant el focus en la incertesa política que provoca la situació catalana, argumentant que l’EMA se’n va de Londres a causa del Brexit, així que no té sentit que s’assenti a la capital d’un territori que també està disposat a anar-se’n de la UE, d’acord amb la seva deriva independentista.

Tot i això, la candidatura barcelonina, que, malgrat la tensió política, ha unit el Govern central, la Generalitat i l’Ajuntament, està capgirant l’argument. La concessió de l’EMA seria la contribució europea a l’encaix de Catalunya, aportaria estabilitat i permetria crear un pol de riquesa excepcional en un moment de debilitat econòmica. Algunes empreses que se n’han anat veurien en aquesta agència una oportunitat de futur i podrien tornar. Val la pena esgotar les il·lusions encara que a Pla li costés de creure-hi.