Donald Tusk
La cimera de Göteborg debatrà sobre com avançar en un espai educatiu comú
PRESIDENT DEL CONSELL EUROPEU
Tusk va voler que en el dinar de la Cimera Social Europea que se celebra avui a Göteborg es debatés sobre l’educació el 2025 amb reptes concrets sobre harmonització de titulacions i plans de mobilitat.
La Comissió Europea vol fer un pas més enllà en l’espai comú d’educació per facilitar la lliure circulació d’estudiants el 2025 amb un reconeixement mutu de titulacions universitàries, programes d’estudis coordinats i un carnet d’identitat de l’estudiant europeu. Aquests són els temes que els caps d’Estat i de Govern debatran a proposta del president del consell Europeu, Donald Tusk, durant el dinar d’avui, en el marc de la Cimera Social de Göteborg.
“D’aquí al 2025 hauríem de viure en una Europa en el si de la qual l’aprenentatge, els estudis i la investigació no es vegin dificultats per les fronteres, sinó en què sigui absolutament normal estudiar, aprendre i treballar en un altre Estat membre”, va declarar dimarts passat el vicepresident de la CE per a l’Ocupació, el Creixement, la Inversió i la Competitivitat, Jyrki Katainen.
La targeta electrònica comunitària, que es denominarà EU student eCard, contindria la informació acadèmica de l’estudiant i li garantiria poder circular lliurement per Europa el 2025, de manera que li permetria sol·licitar l’entrada “a qualsevol escola o universitat de la Unió Europea”, segons s’assenyala en el full de ruta de la Comissió. D’aquesta manera s’haurà d’abordar el reconeixement dels estudis en diferents països. El pla Bolonya ja abordava l’homologació mitjançant els crèdits universitaris però, a la pràctica, l’acceptació dels títols no resulta una tramitació automàtica.
Segons la Comissió, actualment, un estudiant de batxillerat que vulgui accedir a una universitat d’un altre Estat membre topa freqüentment amb obstacles d’admissió per part del campus que determina els requisits d’entrada, que són diferents a cada centre.
Els dos propers anys, la Comissió vol impulsar un “pla Sorbona”, pel qual els títols d’educació superior siguin reconeguts a tot Europa i no hi hagi limitacions d’admissió. Aquest tema es tractarà específicament el mes de gener a la cimera d’educació que tindrà lloc a Brussel·les i a la conferència ministerial de Bolonya de París el maig vinent.
El document de propostes educatives també es planteja promocionar la mobilitat dels joves europeus entre els estats membre, incloent-hi la població menor d’edat. La previsió inicial és que mig milió d’alumnes de secundària es beneficiïn de programes europeus que subvencionen els intercanvis entre escoles. Als joves adolescents se’ls demanarà que dominin dues llengües estrangeres, a més de la materna, el 2025, com fixa un altre dels punts de la proposta comunitària. També està previst potenciar els programes Erasmus de què ja s’han beneficiat 9 milions d’universitaris en 30 anys. Entre el 2014 i el 2020 el programa ha cobert el 3,7% dels joves europeus amb un pressupost de 14.700 milions d’euros. D’aquí a vuit anys, aquesta participació s’hauria de doblar, i assolir així el 7,5%, amb un pressupost estimat de 29.400 milions per al període 2021-2027.
El pressupost també beneficiarà els docents ja que es preveu multiplicar el nombre de professors que participen en el programa Erasmus Plus i la xarxa eTwinning.
El full de ruta sobre el futur de l’educació preveu altres aspectes com una cooperació més gran en la definició de les competències i habilitats que han d’assolir els estudiants europeus, la formació al llarg de la vida, i un pla d’acció digital, entre d’altres.
Així mateix, la Comissió vol que els estats membre inverteixin com a mínim un 5% del PIB. Espanya ocupa el cinquè lloc per la cua en la despesa pública que els països de la UE destinen a educació, amb un 4,1%.
Es planeja facilitar l’intercanvi de mig milió d’alumnes de secundària i doblar la xifra d’Erasmus