Autònoms en auge
Diversos estudis pronostiquen que al llarg de la pròxima dècada la meitat dels treballadors dels Estats Units seran autònoms.
Un futur d’autònoms i d’autòmats. Un sistema econòmic on només quedaran freelances per a la feina intel·lectual i robots per a les tasques més físiques. No és un escenari de ciència-ficció, sinó un dels horitzons que es perfilen a l’Ouishare Fest, l’esdeveniment anual sobre economia col·laborativa que té lloc aquesta setmana a Barcelona.
En molts sectors s’està consolidant un mercat laboral “segons demanda”. Nina Alastruey, emprenedora i cofundadora de Motovoy, una xarxa de reparació ràpida de motos des del mòbil, va citar alguns informes que apunten que el 2020 la meitat dels treballadors dels Estats Units seran freelances.
L’associació Freelancing in America considera que aquest nivell s’assolirà uns anys més tard (2027) però estima que la meitat dels millennials, és a dir, els treballadors més joves, ja treballen pel seu compte i aquest col·lectiu ja aporta 1,2 bilions d’euros a la riquesa del país.
A partir d’aquí, comencen els matisos, perquè ni totes les plataformes són iguals ni les condicions són les mateixes. Pel que fa a Espanya les xifres són inferiors, encara que la tendència és similar. “El problema és quan el nombre d’autònoms augmenta no per lliure elecció, sinó com a escapament davant la rigidesa de la feina per compte d’altri”, diu Celia Ferrero, vicepresidenta executiva d’ATA, Federació Nacional de Treballadors Autònoms. La consultora McKinsey considera que a Espanya el 42% són autònoma per decisió pròpia i el 58% per necessitat, i aquest últim és un dels percentatges més alts entre les economies desenvolupades.
Aquesta uberizació és un avanç cap a una flexibilitat més gran o un retrocés quant a pèrdua de drets? Luz Rodríguez, professora del Dret del Treball a la Universitat de Castella-la Manxa, recorda que “encara que fa temps que la superprotecció de l’empleat ja no és la que era, hi ha estudis que diuen que els autònoms corren tres vegades més risc de caure en situacions de pobresa. Si els ciutadans s’orienten cap a un tipus de consum low cost, això es reflecteix al mercat laboral, amb una protecció laboral de baix cost”.
Eve Llagostera, de Riders x Derechos, reconeix que “els ingressos fluctuen moltíssim. Som conscients que no podem aspirar a l’ocupació per a tota la vida, però la figura de l’autònom és insuficient”. L’advocat Miguel Ferrer, fundador de GovUp, destaca que “hi ha gent que vol assegurances, formació, però potser no vol ser empleat”. Celia Ferrero creu que els que estan més desprotegits són “els autònoms esporàdics, amb ingressos intermitents”.
Al final, l’era digital pot arribar a crear una estructura bipolar. Al cim hi haurà els alts professionals (enginyers, programadors, advocats, arquitectes...), que treballaran, gràcies al seu prestigi, quan ells vulguin en plataformes freelance. I a la base, plataformes empresarials que prestaran serveis estàndards, amb treballadors menys qualificats (conductors, ciclistes, estudiants, netejadors...), connectats a una app en espera d’encàrrecs.
Emergeix un mercat laboral bipolar, amb alts professionals i multitud de freelances poc qualificats