Triomfar des de terra
Márquez és el campió que va més per terra de l’última dècada, enguany amb rècord
Contravenint les estadístiques que diuen que per triomfar en el motociclisme t’has de mantenir el màxin possible a sobre del vehicle, Marc Márquez ha aixecat el seu sisè campionat del món malgrat haver caigut en 27 ocasions durant la temporada, una conseqüència del risc que acompanya el seu estil de conducció, ja que és habitual que el de Cervera acabi per terra no pas menys de 15 vegades per temporada.
Vint-i-set caigudes... Això significa que no ha estat una temporada fàcil, que he anat fort en tots els entrenaments... Estic content d’haver guanyat el títol, però l’any que ve s’ha de millorar en les caigudes”. Marc Márquez admet que ha estat un campió imperfecte. És el preu d’arriscar, de buscar els límits, o d’una mecànica que obliga el pilot a pal·liar-ne els dèficits posant-hi de la seva part, com va deixar entreveure. En qualsevol cas, el de Cervera és el campió de MotoGP que ha caigut més l’última dècada. Una dada reveladora que s’extreu de l’informe anual que fa Dorna.
Márquez, al capdavant. El 93 bat els seus rivals per golejada en estadístiques de caigudes: aquesta temporada ha estat el segon pilot dels 28 de MotoGP –i del centenar de tot el Mundial– que més ha caiQui gut (27 cops), superat només pel principiant Sam Lowes (31), el pilot que va anar més per terra. I és el segon també que més vegades ha ensopegat en els cinc anys en la classe reina (83; una mitjana de 16,6 per temporada), al darrere només de Cal Crutchlow (86). Revisant la llista dels campions de l’última dècada (quadre adjunt), en els quatre títols Márquez no ha baixat mai d’11 caigudes per curs. més se li acosta és Casey Stoner (7 el 2011), batejat aquells dies com a Rolling Stoner per la seva tendència a rodolar per l’asfalt. El més habitual és que el campió sigui un dels pilots que caigui menys, una regla que es confirma amb l’excepció de Marc. Ell ho argumenta, en bona part, per les mancances de la seva moto: “He caigut moltes vegades perquè no anava del tot segur i perquè no tenia clar on era el límit”, assegura. “Si t’hi fixes, molts pilots Honda van al davant en caigudes (Crutchlow, 24; però Pedrosa, 9, i Rabat, 10). Amb el dèficit en l’acceleració, on més guanyem temps és frenant, que és on es cometen els errors i on hi ha més risc. Espero millorar, però per aconseguirho necessito més eines”, deixava anar.
Tot i que no es pot obviar que arriscar i caure, el mètode assaigerror de Márquez, és part de l’estil de pilotatge del català, que se la juga més que ningú per sumar més. Tot i la quantitat desorbitada, només 2 de les 27 caigudes li van passar en cursa. Curiosament, 22 van ser a l’esquerra. “On et sents millor és on empenys més, pel dirt track i pel fre posterior”.
Un any de rècord. Márquez no ha caigut sol. Aquest Mundial 2017 ha marcat una nova fita en el nombre de caigudes, 1.126 en les tres categories, a una mitjana de 62,5 per cap de setmana; unes xifres que superen amb escreix les 1.062 caigudes (59,7 per GP) del 2016. Només en MotoGP s’ha passat de 288 a 313; el triple de fa una dècada (98 el 2006). Per cilindrades, s’emporta la palma Moto2 amb 434 caigudes (24 per cap de setmana), amb més pilots i curses mogudes, mentre que Moto3 és l’única classe en què es van reduir les ensopegades: de 410 a 379 (de 23 a 21 per GP).
Itàlia, terra d’extrems. Dels 18 circuits del campionat, el de Mugello torna a ser el traçat on menys cauen els pilots (28), i el de Misano s’estrena com el que més (140). Una xifra molt per sobre de la mitjana (62,5) perquè va ploure tot el diumenge. El punt negre de l’any ha estat el revolt 6 del circuit Marco Simoncelli, on hi va haver 31 caigudes, seguit de les 22 en el 4 de Phillip Island, una corba molt tancada.
UN CAS ATÍPIC Si els campions són els que cauen menys, Márquez és el cas oposat: és el 2n pilot del Mundial amb més caigudes
Sis clavícules trencades. La lesió més comuna fruit de les caigudes és la fractura de clavícula, aquest any en sis casos, amb el barceloní Gabriel Rodrigo reincident, perquè es va trencar la dreta a Qatar i a Le Mans. Els espanyols són els que en van sortir més malparats: 7 dels 20 pilots amb fractures i lesions serioses.
L’EXPLICACIÓ DEL 93 “He caigut moltes vegades perquè no anava del tot segur i perquè no tenia clar on era el límit”