Càries excloent
La DGAIA crearà 240 places per absorbir la demanda incessant
Els menors que no poden tenir cura de les dents pateixen problemes emocionals, com la por de somriure.
Adolescents campant per l’institut forense, estirats en matalassos al passadís de la Fiscalia o dormint en calabossos sense haver comès cap delicte són clars exemples de la saturació que afecta el sistema de protecció de menors de la Generalitat.
La Conselleria d’Afers Socials i Famílies, en situació d’interinitat per l’aplicació del 155 i l’empresonament de la seva consellera, es veu en la tessitura d’aturar una emergència que saben que perdurarà en el temps i que equiparen a la crisi dels cayucos del 2005. El Govern crearà 240 places noves en centres d’acolliment i pisos tutelats que permetran donar resposta als menors immigrants que arribin, però no saben fins quan serviran aquests recursos. Aquesta és la primera mesura.
La següent serà el desplegament de més recursos assistencials amb les conselleries d’Interior, Justícia, Salut i Ensenyament; la mesa de coordinació es reunirà per primera vegada la setmana que ve.
El flux migratori no s’atura i l’administració ha de buscar nous espais i educadors per atendre els menors. Les xifres donen fe de la virulència del fenomen dels coneguts, en termes burocràtics, com a MENA (sigles per a menors estrangers no acompanyats). Durant els primers mesos del 2017, arribaven a Catalunya cent MENA mensuals, però a partir de juny la tendència va augmentar i van passar a 150 al mes.
L’octubre, la tendència es va disparar a raó de 200 menors immigrants al mes. Les previsions de la Generalitat són que el flux augmenti durant l’any que ve. De moment, la primera mesura per pal·liar els efectes immediats que suposen que molts de menors s’hagin d’instal·lar durant uns dies a l’Institut Forense o anteriorment a la Ciutat de la Justícia, abans de ser assignats a una plaça, és la creació de nous centres d’acolliment, amb 16 places que seran a Lleida, 32 a Girona, 24 a Tarragona, 16 a les Terres de l’Ebre i 136 a Barcelona.
Segons la Direcció General d’Atenció a la Infància (DGAIA), els centres estaran encaminats a abordar les seves necessitats perquè es puguin emancipar.
Els MENA solen arribar a Catalunya procedents d’un centre d’acolliment d’Andalusia, havent passat prèviament per Ceuta i Melilla. Després, segons la Generalitat es desplacen cap a Barcelona atrets per la ciutat i la proximitat amb França, on alguns d’ells tenen família.
La majoria són nois d’entre 15 i 17 anys que abandonen els seus països d’origen, principalment el Marroc, a la recerca d’una feina que permeti enviar els ingressos als familiars. Tot i això, les últimes setmanes s’ha incrementat el nombre d’adolescents noies que s’aventuren a forjar-se un futur a l’estranger, amb la qual cosa el fenomen també exigirà noves respostes. Els centres que acullin els MENA han de destriar les intencions d’aquests nois, si volen quedar-se a Espanya, unir-se a un familiar o començar de zero. Per això, cal un programa diferenciat. Des de començament d’any, han arribat a Catalunya 1.116 MENA, amb la qual cosa han superat els 973 de l’any passat i gairebé doblat els 624 del 2015. Amb tot, el sistema de protecció públic atén 1.581 menors. I les perspectives és que l’any que ve n’arribin encara més.
Salut, Justícia, Interior i Ensenyament es reuniran la setmana que ve per abordar la crisi