Mugabe es resisteix a cedir el poder a Zimbàbue i negocia una sortida digna
Sud-àfrica i els poders regionals pressionen per evitar un canvi sagnant
Robert Mugabe es regira. El líder zimbabuès, de 93 anys, insisteix que ell és el cap d’Estat legítim de Zimbàbue i rebutja deixar el poder després d’un aparent cop militar el dimarts que va prendre el control del país. El mandatari, que es troba en arrest domiciliari a la seva mansió d’Harare, negociava ahir un final digne als seus 37 anys en el poder. Enviats de Sud-àfrica i altres països de la regió, a més d’un alt representant catòlic molt proper al veterà líder, van prendre part en les converses per dirimir el futur de Mugabe. Els carrers de la capital, més buits de l’habitual però amb els comerços i bancs oberts, van posar cert grau de normalitat als llimbs polítics en què està sumit el país africà.
Els militars, que neguen que es tracti d’un cop d’Estat i busquen donar aparences de legalitat a la transició de poder, van filtrar a diaris locals les primeres imatges del líder nonagenari des de la seva detenció. En les fotografies, Mugabe apareix somrient al palau presidencial, on va ser traslladat durant les converses, i al costat de Constantino Chiwenga, cap de les forces armades, amb qui fins i tot es dona la mà. Els uniformats, conscients de la popularitat que Mugabe conserva a les zones rurals i la resta de l’Àfrica, també volen una mediació o pacte que permeti una sortida no traumàtica de Mugabe.
Per als poders regionals, és una condició sine qua non. El líder de la Unió Africana (UA), el president guineà, Alpha Conde, es va encarregar de recordar-ho en assenyalar que “la UA no acceptarà en cap cas la presa militar del poder” i va comminar els militars
a “tornar als seus barracons i tornar a l’ordre constitucional”. Temorosos d’un efecte contagi, a la resta de l’Àfrica i especialment entre els països del con sud, no s’acceptarà un canvi de poder sagnant. Sí que poden fer els ulls grossos davant una transició tranquil·la. La reacció temperada de Sud-àfrica, que va demanar calma però no va condemnar l’aixecament militar, apunta a un suport tàcit al canvi de poders a Zimbàbue.
La successió de Mugabe és darrere de la tempesta política. L’aixecament militar respon a la lluita pel poder de la primera dama, Grace Mugabe, i l’exvicepresident Emmerson Mnangagwa, acomiadat fulminantment la setmana passada i acusat de traïció. La decisió de Mugabe d’expulsar un dels homes més poderosos del ZanuPF,
partit del Govern, es va entendre com un intent de deixar lliure el camí de la presidència per a la seva muller. L’exèrcit va decidir intervenir-hi. Tot i que els militars van assegurar que només busquen detenir “criminals al voltant del president” els seus moviments han estret el setge al voltant de Gucci Grace, com anomenen els seus detractors la primera dama per la seva afició a gastar fortunes en roba de luxe. Diversos ministres i membres del partit del grup G40, que formen el nucli fort de Grace, han estat arrestats. Ahir es va saber que altres polítics propers a la primera dama com Jonathan Moyo, ministre d’Educació, o Saviour Kasukuwere, d’Afers Interns, s’havien refugiat a casa dels Mugabe després que les seves cases fossin atacades per militars. Un altre dels grans aliats de l’esposa del president, el líder de les joventuts del Zanu-PF, Kudzai Chipanga, va gravar ahir un missatge de disculpes públic dirigit als uniformats. “Som encara joves i cometem errors”, va dir.
La carta guanyadora ara és a les mans del Cocodril Mnangagwa. I no és una casualitat. Segons fonts consultades per aquest diari, des de fa mesos, fins i tot un any, Mnangagwa negocia liderar un govern interí d’unitat per a la transició postMugabe. Cal veure el paper que hi tindran figures de l’oposició com Morgan Tsvangirai o l’exvicepresidenta –expulsada el 2014 per enfrontar-se a Grace– Joice Mujuru.
El representant del Zanu-PF al Regne Unit, Nick Mangwana, va suggerir ahir a la BBC que Mugabe podria continuar en el poder de forma nominal fins al congrés del partit que s’ha de
celebrar a mitjans de desembre i un cop allà, es votarà el nomenament de Mnangagwa com a líder formal.
El pla d’ascens al poder del Cocodril també havia llançat les xarxes a l’estranger. Fa unes setmanes, el seu amic Chiwenga va viatjar a la Xina, principal aliat comercial del país, i va mantenir reunions amb alts càrrecs. Van tenir efecte. Ahir el portaveu del Ministeri d’Afers Exteriors de Pequín, Geng Shuang, va deixar clar que la caiguda de Mugabe no modificarà els contractes. “La política amistosa de la Xina amb Zimbàbue no canviarà”, va dir.
Per a l’advocat i analista polític zimbabuès Alex Magaisa, que Sud-àfrica i la Xina no hagin condemnat el cop s’explica per la intel·ligència política del Cocodril. “La comunitat internacional sap que Mugabe no està en condicions de continuar en el poder. Als seus 93 anys era evident. I la Xina té molt bones relacions amb Mnangagwa, de qui valora la seva serietat en els negocis. Per a Pequín, l’ascens al poder de Grace Mugabe, de caràcter volcànic, era un risc”.
NEGUEN QUE SIGUI UN COP Els militars busquen aparences de legalitat i filtren fotos de Mugabe somrient
SETGE A LA PRIMERA DAMA
Alguns dels ministres i polítics més propers a Grace Mugabe han estat detinguts