La mossegada del ‘Cocodril’
El pròxim líder del país té fama de dur i implacable, però també de seriós i fiable
Emmerson Mnangagwa, l’home a qui tots veuen com el pròxim líder de Zimbàbue, va créixer ràpid i per força. Quan amb prou feines era un estudiant de primària, va fugir amb la seva família a Zàmbia per resistir al govern blanc del seu país, als 18 anys ja rebia entrenament militar clandestí a Tanzània, Egipte i la Xina i amb només 20 anys estava penjat pels peus. Literal. Quan el 1965 va tornar a Zimbàbue per unir-se a la resistència, va ser detingut i torturat brutalment: a la presó, on va passar 10 anys, va rebre pallisses i el van penjar pels peus durant dies fins que va perdre el coneixement. Encara té seqüeles –no sent bé d’una orella– i cicatrius d’aquells dies. Va prendre bona nota d’aquella crueltat per aplicar-la després. Mnangagwa, anomenat el Cocodril pel seu valor i l’acarnissament contra els seus enemics, està considerat l’arquitecte de les campanyes de terror estatal de Gukurahundi els anys vuitanta, quan van ser massacrats milers de civils de l’ètnia Ndebele, vista com favorable a l’oposició. Entre altres atrocitats, alguns camperols van ser obligats a ballar a punta de pistola sobre les tombes acabades d’excavar dels seus familiars mentre cantaven cançons pro Mugabe. Mnangagwa sempre ha negat la seva participació en els fets i en va culpar els soldats descontrolats.
Nascut el 1946 a la ciutat minera de Zvishavane, al centre del país, Mnangagwa ha esperat el seu moment durant quatre dècades. Advocat de formació i mà dreta de Mugabe, amb qui va lluitar durant la guerra d’alliberament, fins la setmana passada guardava un respecte reverencial al president: “La nostra relació al llarg dels anys –va escriure fa uns dies– ha anat creixent més enllà del d’un mestre i el seu alumne, fins a la d’un pare amb el seu fill”.
Però dimarts va dir prou. La seva fulminant destitució fa una setmana com a vicepresident sota l’acusació de traïció i per la seva rivalitat amb Grace Mugabe va ser la gota que va fer vessar el vas. Després de ser el favorit durant anys per succeir al camarada Bob, els intents de la primera dama de deixar-lo en fora de joc van aguditzar el seu sentit de supervivència. Va fugir a Moçambic primer i Sud-àfrica després i va moure fils poderosos. No li
va costar d’aconseguir-ho. De caràcter dur i implacable, va estar al capdavant dels serveis secrets durant anys i és un dels homes més forts del Zanu-PF i amb millors relacions amb la cúpula de l’exèrcit.
En els últims anys, s’ha construït una imatge de moderat i d’home de negocis exitós i disposat a reobrir vies amb Occident. Les seves bones connexions internacionals arriben a la Xina, on inspira més confiança que Grace, de caràcter impredictible. Un diplomàtic estranger que el coneix bé dels seus anys a Zimbàbue, va descriure el Cocodril per a aquest diari com a “seriós i fiable”, encara que el seu consol no era de llarg recorregut: “Mnangagwa és del menys dolent que es pot trobar en el Zanu-PF”.