El divorci interminable
Veronica Lario, separada de Berlusconi, li haurà de tornar 60 milions d’euros
Marcello Mastroianni i Daniela Rocca van ser els protagonistes d’una comèdia inoblidable, Divorci a la
italiana, el 1961, quan en el país transalpí la dissolució del matrimoni encara no era legal. Més de mig segle després, Silvio Berlusconi i Veronica Lario són les estrelles d’una ruptura interminable, aquesta vegada en la vida real, d’un plet de rivets grotescos, amb alts i baixos i cops d’efecte, que distreu a Itàlia i manté viu el suspens sobre el desenllaç final.
El Tribunal d’Apel·lació de Milà va dictaminar ahir que la segona exesposa del polític i magnat, mare de tres dels seus fills, no té dret a la pensió d’1,4 milions d’euros el mes que cobra des de març del 2014. Però això no és tot. La part més dura de la decisió judicial és que Lario li ha de tornar els diners al seu exmarit. En total, la barbaritat de 60 milions d’euros.
Els jutges milanesos apliquen la doctrina establerta pel Tribunal Suprem en una sentència de maig passat. Segons ella, a l’hora d’establir les pensió després d’un divorci, el criteri decisiu ha de ser l’autosuficiència econòmica i no el tren de vida que portava la parella mentre estava unida. El Tribunal d’Apel·lació ha verificat que Lario disposava de liquiditat per valor de 16 milions d’euros, a més de joies i companyies immobiliàries amb un patrimoni de 78 milions. Era, doncs, autosuficient i no necessitava el xec mensual de Berlusconi.
La disputa entre Berlusconi i Lario –a qui en públic, de vegades, s’ha referit com la signora– ha estat una muntanya russa. Lario, que va ser actriu i va entaular una relació amb Berlusconi quan ell encara estava casat amb la seva primera muller, va pretendre en un primer moment cobrar 3 milions d’euros mensuals. Els seus advocats afirmaven que li corresponien aquells diners atesa la riquesa del seu exmarit i el tren de vida que portaven de casats. Els tribunals van reduir la xifra a menys de la meitat. Però la cosa no va quedar aquí. Els dos excònjuges van contractar equips d’advocats per optimitzar les seves opcions. Era molt el que estava en joc. Els lletrats de Lario van argumentar que s’hauria de continuar aplicant l’article 5 de la llei del divorci, on es parla de la pensió “de manteniment”. És clar que recorreran al Suprem perquè reinterpreti la seva pròpia sentència.
Hi havia expectació ahir a la nit per veure quina seria la reacció de Berlusconi davant la notícia. Estava previst que il Cavaliere aparegués de nou, després d’una llarga pausa, al programa Porta a
Porta, del seu amic Bruno Vespa, al primer canal de la RAI, la radiotelevisió pública. Berlusconi té fama de ser un home molt generós, encara que tot té un límit. Més d’una vegada ha ironitzat sobre el que li costava la seva exesposa Veronica.
El plet entre Berlusconi i Lario torna a emergir quan el veterà líder de Forza Italia, als seus 81 anys, experimenta una altra primavera política. La seva intervenció va poder ser decisiva per al triomf del centredreta en les recents eleccions regionals sicilianes. I els sondejos detecten una pujada per a aquell sector polític de cara als comicis generals de març vinent.
Fins i tot sent important el seu plet amb Lario, a Berlusconi probablement el preocupa més un altre procés judicial que l’afecta, aquesta vegada a Estrasburg, davant el Tribunal Europeu de Drets Humans. Allà s’ha de decidir si s’anul·la la inhabilitació política que li va ser imposada a Itàlia com a conseqüència de la seva condemna per frau fiscal. Berlusconi no només ha negat sempre haver comès el delicte sinó que considera inadmissible que se li apliqués la inhabilitació amb efectes retroactius. El 22 de novembre se celebra la primera audiència a Estrasburg. Segons el diari La Repubblica, Berlusconi té vuit advocats de categoria, dos d’ells britànics, del mateix bufet especialitzat en drets humans en el qual treballa Amal Alamuddin, la dona de l’actor nord-americà George Clooney. A l’hora de pledejar, il Cavaliere, incombustible, no repara en mitjans. I surt a guanyar, com ho ha fet sempre, també en els negocis i en la política.
Un tribunal estima que ella posseeix la seva pròpia fortuna i no necessita la pensió d’1,4 milions al mes