Qatar, el centre de la tempesta
El Govern de Doha acusa saudites i egipcis d’empènyer el país a braços de l’Iran
“Qatar és com un boxejador de pes lleuger que es creu Muhammad Ali”, afirmen membres de les cases reials de l’Aràbia Saudita i de la Unió dels Emirats Àrabs (UEA), així com representants del Govern egipci, que van decidir boicotejar una important conferència qatariana titulada Enriquint el futur econòmic de l’Orient Mitjà.
A Doha, en canvi, reconeixen que l’enfrontament amb els veïns de les cases reials de quatre dels països del Consell de Cooperació per als Estats Àrabs del Golf (CCEAG) –Aràbia Saudita, UEA, Bahrain i Oman, amb l’excepció de Kuwait, que intenta mediar en el conflicte–, no té precedents a la regió.
“El CCEAG està mort”, afirmen a Doha, acusant els prínceps hereus de Riad, Muhammad bin Salman, i d’Abu Dhabi, Muhammad bin Zayed, de violar el contracte històric que tenen entre les tribus de cada país i les seves respectives cases reials.
“Muhammad bin Salman és un jove ple de testosterona que va posar onze prínceps de la seva pròpia casa reial a la presó en nom d’una justícia que ell dicta, i va trencar el vincle històric entre els religiosos wahhabites i el Govern, col·locant més de mil persones a la presó”, va declarar a La Vanguardia un alt càrrec de l’Administració qatariana que va demanar l’anonimat. “És terrible. Ataquen els homes de negocis saudites, controlen els mitjans locals i arresten el principal oficial de la Guàrdia Nacional, germà de l’anterior rei, i el governador de Riad sota el pretext de la lluita contra la corrupció”.
A Doha afirmen que si el príncep Muhammad –també conegut com a Mr. Everything i MBS– continua amb el seu projecte, les altres cinc famílies reials del Golf quedaran contra les cordes. “El gran guanyador de tot el que ens està sent imposat és l’Iran, que des del 1979 intenta exportar la revolució i guanyar hegemonia a tot l’Orient Mitjà, aconseguint-ho ja a Damasc, a Beirut, en parts de Síria, al Líban i al Iemen. Ens estan empenyent a braços dels iranians”.
Qatar és el país de les mil i una dots, amb 250.000 ciutadans propis i 2,25 milions d’estrangers. El 90% són els anomenats emigrants low cost, que venen de l’Índia i el sud-est asiàtic per treballar sobretot en construcció a canvi de sous mínims. Són ells els que construeixen els gratacels i els estadis de futbol per a la Copa del Món del 2022, la primera que se celebrarà al món àrab, de vegades amb víctimes mortals entre els treballadors.
Tot i això, ara el país se les ha d’arreglar per sobreviure al bloqueig econòmic i el boicot terrestre, aeri i marítim que li imposen els seus veïns. A causa del bloqueig aeri, per arribar a Doha l’única alternativa és sobrevolar l’Iran. Segons fonts qatarianes, fins i tot l’exèrcit nord-americà trasllada equips i soldats a altres zones de la regió sobrevolant l’Iran amb avions qatarians, arriscant-se a un aterratge d’emergència.
“Aquesta és una nova era, però estem decidits a treure una cosa positiva –diu Yusuf Muhammad al-Jaida, director executiu del centre financer de Qatar–. Els països que imposen el bloqueig van provar d’obligar les empreses a elegir un bàndol: o amb ells o amb Qatar”.
Els seus rivals veuen amb certa enveja com l’any 2000 el PIB de Qatar era de 6.000 milions de dòlars i en el 2015, de 200.000 milions; i com van aconseguir crear Al-Jazira, que s’ha convertit en la gran televisió d’un petit país amb gran influència en el món àrab. Sobretot en l’època de les primaveres àrabs, quan es va fer ressò de les protestes populars que amenaçaven els seus líders.
Els veïns de Qatar li exigeixen, entre altres coses, tancar Al-Jazira o que almenys el seu departament en àrab adopti una línia més moderada, com la de la seva versió feta en anglès. Fins al moment això no ha passat.
Fonts diplomàtiques occidentals recorden que la potència econòmica qatariana prové sobretot de l’exportació de gas i, en menor grau, de petroli. “Els qatarians comparteixen el camp de gas més gran del món amb l’Iran. Per això depenen de la relació amb Teheran, i paguen als iranians milers de milions de dòlars perquè aquests no explotin el camp. És a dir, l’Iran rep diners
en efectiu sense fer cap inversió per explotar el gas. Mentre així sigui, “Doha no s’allunyarà de l’Iran”, afirma un diplomàtic europeu.
Sobretot per al president egipci, Abdul Fattah al-Sissi, la línia vermella traspassada pels qatarians té que veure amb el seu suport als Germans Musulmans, que gaudeixen de llibertat de moviments al país, i al grup palestí Hamàs, vinculat a la confraria.
Arran de la crisi, el país està vivint una onada de nacionalisme i la imatge del seu emir es pot veure en tots els punts de control de passaports del seu luxós aeroport, així com a molts dels gratacels de la capital, Doha. Alguns dels ciutadans més patriotes ara porten sempre la imatge del xeic Tamim bin Hamad al-Thani a la solapa de les seves gal·labiyyes blanques, i les dones, en els seus xadors negres.
Qatar també acusa els seus rivals de promoure una campanya de notícies falses per desprestigiar el país. Especialment des de la creació de l’Estat Islàmic (EI) el 2014, Qatar, que compta amb una de les bases nord-americanes més sofisticades, amb 11.000 soldats, i des de la qual parteixen nombrosos drons cap a les bases islamistes a l’Iraq i Síria, va ser acusada pels seus rivals d’aportar ajut econòmic als gihadistes. “És perquè ens envegen”, diu un alt càrrec dels serveis de seguretat qatarians. “Tenim a les nostres presons diverses desenes d’activistes de l’EI i d’Al-Qaida que ens amenacen igual com a tota la regió”.
D’altra banda, a Doha acusen els saudites d’haver intentat enviar milícies de famílies amb parents de sang a Qatar a la frontera entre els dos països en un intent de conquerir territori qatarià amb els 10.000 homes d’aquelles tribus. L’alt càrrec de Doha afirma a aquest diari que el que va avortar aquesta invasió va ser la intervenció turca, amb l’ordre del president Recep Tayyip Erdogan de crear una base militar de 6.000 homes al país.
Com a resultat del cisma en el CCEAG s’estan formant dos nous eixos a l’Orient Mitjà, i en tots dos es poden escoltar tambors de guerra. D’un costat, l’eix de l’Iran i Turquia, amb suport en segona línia per Rússia; i de l’altre, Egipte i l’Aràbia Saudita amb la UEA, Bahrain i Kuwait darrere, així com una relació molt més íntima amb l’Administració nord-americana i, secretament, amb Israel, que desenvolupa gradualment relacions militars d’intel·ligència i comercials amb alguns d’aquests països. Qatar es troba en el centre d’una tempesta de sorra a la regió de conseqüències imprevisibles.
La imatge de l’emir està ara per tot arreu, fins i tot a la roba dels més patriotes
“Qatar és un boxejador de pes lleuger que es creu Muhammad Ali”, asseguren els seus rivals
“És perquè ens envegen”, diu un alt càrrec dels serveis de seguretat qatarians