Contra la superstició, socialisme
Alguns no creuen en Marx i Lenin, però creuen en fantasmes i déus; no creuen en els ideals, però creuen en la bruixeria; no respecten les persones, però respecten els mestres”, ha escrit recentment Chen Xi, el responsable del poderós Departament d’Organització del Partit Comunista xinès. Un comentari que qüestiona la integritat ideològica dels membres de l’organització comunista més important del planeta, amb 89 milions d’afiliats, i posa de manifest la subsistència de les velles tradicions en el gegant asiàtic, malgrat els esforços dels dirigents comunistes per erradicar-les de la societat.
El tema no és nou. Els xinesos, inclosos els seus líders, tenen una llarga tradició de recórrer als endevins i a la geomància per buscar respostes als seus problemes en temps de dubte, necessitat o caos. No se’n fa ostentació, però és bastant usual que la gent acudeixi a aquesta mena de consultes. De la mateixa manera que, a començaments d’abril, multituds de xinesos celebren el dia de la neteja de les tombes i ofereixen als seus avantpassats tabac, diners falsos, mòbils o cotxes de luxe perquè se sentin més còmodes en el més allà.
Però ara, els nous líders comunistes promocionats després de la celebració del XIX congrés, celebrat a l’octubre, consideren que la religió i les supersticions poden minar els ideals dels membres de l’organització i amenaçar fins i tot la supervivència del partit. Així ho interpreta Chen Xi a través d’un article en el Diari del Poble, l’òrgan oficial del partit. Ha acusat alguns funcionaris de “degradar-se políticament i moralment” i de buscar respostes en les supersticions, la religió i la democràcia multipartidista occidental, a la seva falta de fe socialista.
Una actitud que ha impulsat a escriure al també responsable de l’Escola Central del Partit que: “Com va assenyalar el camarada Mao Zedong... els quadres han de ser rojos i professionals”. Una consigna que té l’origen en el principi que els membres del partit són ateus i no han de fer pràctiques supersticioses, encara que la Xina garanteix la llibertat de culte per a les principals creences, com el cristianisme, l’islamisme i el budisme.
L’advertència de Chen, tot i això, no arriba en un moment qualsevol. Respon a les exigències plantejades pel president Xi Jinping en el conclave de l’organització comunista celebrat a l’octubre, quan va reclamar fidelitat als principis del partit per damunt de tot.
El seu article, a més, es produeix al cap de pocs dies que la comunitat cristiana de Yugan, a la província de Jiangxi, denunciés que les autoritats els estan obligant a despenjar de casa seva retrats de Jesucrist, creus i altres símbols religiosos i substituir-los per quadres amb el rostre de Xi. Alguns d’ells van dir que ho van fer sota l’amenaça de deixar de rebre ajuts econòmics per pal·liar la pobresa, segons el diari
South China Morning Post de Hong Kong.
L’operació respon a la iniciativa de les autoritats locals de llançar la campanya “transformar creients en la religió en creients en el partit”, que inclou el lliurament de centenars de retrats de Xi i visites de líders a les comunitats pobres cristianes per convèncer-los que canviïn les seves icones domèstiques. “Molts camperols són ignorants, creuen que Déu és el seu salvador, però després de la feina dels líders s’adonaran dels seus errors i veuran que ja no han de tenir fe en Jesús sinó en el Partit Comunista”, va assenyalar Qi Yan, president d’una de les assemblees locals.
Els activistes afirmen, tot i això, que aquesta mena de campanyes no són noves, responen a la promoció implacable del lideratge de Xi Jinping i del partit i tenen com a objectiu apaivagar qualsevol crítica. La seva perseverança recorda el vell proverbi xinès que diu que les muntanyes són molt altes i l’emperador és molt lluny, en al·lusió que una cosa són els desitjos polítics i una altra els arrelats costums de la població.
Els xinesos tenen una llarga tradició d’acudir als vidents per resoldre els seus dubtes