Justícia entre fongs
La vista de Puigdemont serà en un edifici famós per la seva insalubritat
Si ja és excepcional el procés que avui comença a Brussel·les per decidir sobre el lliurament a Espanya de l’expresident Carles Puigdemont i quatre dels seus exconsellers, no és menys extravagant l’escenari on tindrà lloc, el Palau de Justícia encarregat el 1860 per Leopold I, el primer rei dels belgues.
És impossible passar per la ciutat i no contemplar des d’algun punt la seva mastodòntica silueta. Immens i situat en un pendent amb gran desnivell que va obligar a construir una enorme terrassa exterior, les obres es van allargar fins al 1883. Explica la llegenda que l’arquitecte, Joseph Polaert, va embogir durant els treballs, que no va veure acabar. Més de 160 anys després de la seva inauguració, els 26.000 metres quadrats del Palau de Justícia de Brussel·les continuen acollint les principals instàncies judicials belgues i des d’aleshores amb prou feines hi ha hagut obres de renovació.
L’arquitectura interior, començant per la immensa sala dels Passos Perduts, és majestuosa. La cúpula de llanterna, de 142 metres d’alçària, és la més alta d’Europa. Els corredors de marbre, inacabables. Però avui dia als visitants forans els sorprendrà tant o més el fred que regna en els seus passadissos. O les parets escantellades. Deixant a banda les grans i sumptuoses sales d’audiències, l’interior dels locals no és gaire millor.
El disseny del segle XIX ha resultat difícil d’acomodar a les necessitats del segle XXI. L’acústica és pèssima i obliga magistrats i advocats a parlar-se a crits per entendre’s. Fa uns anys, un jutge i una secretària van ser tirotejats en ple judici i no són pocs els delinqüents que han fugit quan anaven a testificar. Tot aquests problemes van portar el Govern belga a plantejarse el 2010 de donar un altre ús a l’edifici. Davant la falta d’acord sobre les noves instal·lacions i la tirada de jutges, fiscals i advocats per l’emblemàtic Palau de Justícia, van desistir. Fa poc s’ha aprovat un nou pla de renovació per tornar a l’edifici la seva esplendor original.
En un dels soterranis se celebrarà avui l’audiència als polítics catalans. Els baixos de l’edifici han estat notícia per la seva insalubritat. “Aviat podré vendre xampinyons”, va denunciar aquest estiu el president del Tribunal de Primera Instància de Brussel·les, Luc Hennart, amb la foto a la mà dels fongs i humitats que estaven destruint part dels arxius de la institució –documents i proves, en alguns casos de causes obertes– i posant en risc la salut dels seus treballadors. Se’ls demanava que entressin amb màscares que al final es van haver de comprar ells mateixos perquè no arribaven mai. “Vivim al país del surrealisme”, es lamentava Hennart. Finalment, els locals afectats s’han tancat mentre s’analitza la naturalesa dels indesitjats habitants del Palau, pel qual també corren rates.
Màxim exponent de l’arquitectura eclèctica del segle XIX, el Palau de Justícia de Brussel·les va ser concebut per imposar, per projectar la supremacia de les lleis dels homes sobre les divines. Havia de ser més alt que la catedral de la ciutat, però els deliris de Polaert van fer que superés en dimensió fins i tot la basílica de Sant Pere. Només va deixar de ser el més gran d’Europa quan el dictador romanès Nicolae Ceausescu va construir el Palau del Poble carregant-se milers d’habitatges pobres. Va passar el mateix al barri de Les Marolles de Brussel·les, on encara avui esmentar la professió d’arquitecte suscita improperis.
No tothom pot presumir d’haver conegut el Palau de Justícia sense bastides. Les hi van col·locar el 1983 i encara hi són, integrades com una segona pell a l’edifici. En un gir molt belga dels esdeveniments, com que les obres de renovació no avançaven, el 2009 van substituir algunes de les bastides originals (rovellades i trencades) per poder continuar i col·locar-ne, de passada, unes quantes més. Si tot va bé, s’haurien de retirar el 2028, tot i que a hores d’ara la durada de les obres és tan impredictible com el desenllaç exacte de l’aventura judicial belga dels membres del Govern cessat refugiats a Brussel·les.
Encarregat pel rei Leopold I, el Palau de Justícia de Brussel·les fa 35 anys que està tapat per les bastides