Un Da Vinci de 382 milions
SALVATOR Mundi, una obra de Leonardo Da Vinci, va ser venuda dimecres en una subhasta de Christie’s a Nova York per 382 milions d’euros. Aquest és el preu més alt mai pagat per una obra d’art en una subhasta, amb molta diferència. L’anterior rècord l’ostentava Les dones d’Alger ,de Picasso, tela per la qual dos anys enrere es van pagar 160,9 milions d’euros. Fora de les sales de subhasta, en discretes transaccions, hi ha hagut altres teles, de Gauguin o de Cézanne, que han canviat de mans per xifres superiors a la del Picasso. Però no hi ha notícia que una peça artística hagi estat venuda, en públic o en privat, per més diners que Salvator Mundi.
A l’extraordinari preu de rematada del Da Vinci cal sumar en aquesta operació altres elements vistosos. Per exemple, que en altres temps hi hagués dubtes sobre l’autenticitat de l’obra, una cosa que sens dubte va contribuir que el 1958 es vengués a Londres per menys de 50 lliures esterlines. O la seva agitada història: pintada fa mig mil·lenni pel geni renaixentista, l’obra va pertànyer a la col·lecció del rei Carles I d’Anglaterra i va tenir després diversos propietaris. O, també, el fet que tan sols es comptabilitzin al món una vintena d’obres de Da Vinci i que Salvator Mundi fos l’última en mans privades.
Tots aquests factors contribueixen a convertir una operació com la tancada dimecres a Nova York en el tema del dia en els cercles artístics i, així mateix, en els cercles on es mouen persones impressionables per l’art i, sobretot, pels preus que alguns en paguen. És un fet: les notícies del mercat de l’art causen fascinació –i també desconcert– entre molts mortals, atès l’atractiu que generen les grans firmes, l’escassetat de les seves obres o les desorbitades xifres que se n’arriben a pagar.
En qualsevol cas, tot té la seva explicació. D’una banda, el gran art segueix sent un valor refugi, i més quan es tracta d’obres úniques, com ara el Da Vinci, que poden assolir preus també únics. D’una altra, el mercat artístic més selecte passa ara un bon moment. Els preus evolucionen a l’alça. També els pagats per les obres de gamma més alta. Entre altres motius, perquè el restringit club de multimilionaris que poden desemborsar prop de 400 milions d’euros sense immutar-se, i destacar així entre els seus, creix de continu. Al món hi ha no pas menys de dues mil persones que tenen més de mil milions d’euros –en ocasions molts milers de milions– i les seves fortunes han crescut en poc temps a gran velocitat, superior fins i tot a la dels preus de l’art més exclusiu.