Aliança contra el carbó
NO hi són tots els que compten, però la conferència de l’ONU sobre clima (COP23) que se celebra a Bonn va registrar ahir la creació de la primera aliança internacional per eliminar la producció de carbó, la font d’energia responsable de més del 40% de les emissions globals de diòxid de carboni. L’aliança Energia sense Carbó no té força vinculant i ha nascut amb només una vintena d’estats –entre els quals destaquen el Regne Unit, França, Itàlia, Dinamarca i Mèxic–, més sis estats federats del Canadà, però és un avenç inequívoc en la tendència global de suprimir aquesta i altres energies d’origen fòssil.
Tal com ahir mateix va recordar el papa Francesc, el canvi climàtic “és un dels fenòmens més preocupants que està vivint la humanitat”. En pocs anys, el progrés ha estat espectacular quant a conscienciació. El canvi climàtic és un assumpte fix a l’agenda de la majoria de cimeres internacionals, ja sigui d’ordre polític o econòmic. Són pocs els dirigents reticents a abordar el problema –desgraciadament per al món un d’ells és l’actual president dels Estats Units– i encara que som lluny d’un veritable consens, cada dia que passa certifica la voluntat majoritària de passar a l’acció.
La conferència de Bonn acaba avui i a falta de les conclusions, destaca aquest front anticarbó, que bé podria etiquetar-se d’europeu si bé hi falten noms rellevants com Alemanya, Espanya i Polònia, hipotecada per les seves mines que encara constitueixen una important font d’ocupació en regions com Silèsia. En el cas d’Espanya, la qüestió està candent arran que Iberdrola anunciés aquesta setmana el tancament de les centrals de carbó i convidés les altres companyies energètiques espanyoles a fer el mateix. Cal recordar que Endesa s’ha donat un compàs d’espera abans de tancar les centrals de carbó de Compostilla (Lleó) i Andorra (Terol), en espera que el Govern central aprovi un reial decret sobre la matèria així com la llei de Transició Energètica. En l’ànim de l’Executiu espanyol pesa el temor de l’impacte social i laboral a les comarques mineres. Per la seva banda, Alemanya ha reiterat a la seva antiga capital federal el compromís d’abandonar el carbó, però sense comprometre’s a donar un termini, a diferència de la França del president Emmanuel Macron, que ja ha ofert data i hora (l’any 2021). Segons dades de les Nacions Unides, hi ha actives 6.683 centrals de carbó a tot el món.
Tant la cancellera Angela Merkel com el president de la República Francesa guarden la sintonia malgrat la falta de data alemanya a fi de preservar els acords de París del 2015 (contenir l’augment de la temperatura per sota dels dos graus Celsius respecte a l’era preindustrial) i evitar que caiguin en sac foradat. L’aliança creada ahir a Bonn va també en la mateixa direcció: ser un element de pressió perquè la comunitat internacional no abandoni aquest objectiu global, defensat també per la delegació de la Xina del president Xi Jinping –sorprenent capdavanter de la lluita contra el canvi climàtic–, present a Bonn.
Avui es veurà si la conferència aconsegueix pactar una regles perquè tots els estats detallin i compleixin els compromisos, cosa que reclamen la majoria dels estats a les grans potències (encara que la delegació dels Estats Units no ha mostrat a Bonn gaire entusiasme pels compromisos financers). Els passos de la comunitat internacional van en la bona direcció.