La classe inútil
Un concepte encunyat per l’historiador i escriptor Yuval Noah Harari és el de la “classe inútil”, inserida en el sistema econòmic i social del present. Quan el liberalisme ha intentat desvirtuar l’existència de les classes socials, negant les desigualtats entre classe alta, mitjana i baixa, el seu engany s’hauria d’estendre al no reconeixement de la categoria fixada per Harari.
Que les diferències econòmiques entre capes socials són una realitat no pot amagar-ho cap discurs, des del principi de la història fins a la revolució industrial i fins a l’actual revolució tecnològica. No només els sindicats sinó també un organisme amb tantes afinitats amb el liberalisme com és el FMI aporten dades sobre les condicions de vida de les capes inferiors. Entre altres mostres objectives, asseveren que el 10% dels assalariats no poden menjar com cal i que els sous actuals són un 12% inferiors als d’abans de la crisi. Per què es paga tan malament, per què hi ha tants contractes temporals, per què la superació de la crisi no ha comportat recuperar el perdut sinó que ha empitjorat les fórmules contractuals? Seguint l’anàlisi que fa Harari, això succeeix perquè cada vegada es requereixen menys treballadors a qualsevol dels sectors productius. Mentre que els mitjans de producció continuen pertanyent a la classe poderosa, per al seu funcionament la presència humana està sent substituïda per la intel·ligència artificial. És a dir, digitalització i robots.
Vet aquí la realitat. Obrers, tècnics, personal de serveis van engrossint la classe inútil, qualificada així des de l’òptica productiva, és clar. Com més supèrflua, salaris més baixos, més atur, vida més precària. Per altra banda, ¡quin malestar provoca formar part de la inutilitat! Tan sols un gran esforç mental és capaç d’esberlar la gàbia d’una proclama tan potent. Les persones són molt més que simples instruments econòmics. Pensen, senten, estimen, estudien, són fills, pares, amants de la natura, artesans, artistes, apreciadors de l’art. Si els robots els substitueixen com a empleats, tenen el dret inalienable de percebre part dels beneficis econòmics que aquells generen. Que el sistema establert sigui legal no pressuposa que sigui distributivament just. La classe inútil que Harari agudament detecta només pot ser-ho en termes capitalistes, mai en termes humans.