Que venen els russos!
La polèmica té regust de guerra freda i també de l’arribada del vaixell Semiramis al port de Barcelona l’abril del 1954, amb repatriats de la URSS, una part important dels quals eren combatents de l’anomenada División Azul, els voluntaris d’inspiració falangista que Franco va cedir a Hitler. L’URSS ja no existeix, però –pel que sembla– la Rússia de Putin continua fent una funció similar a la d’antany en la política espanyola.
Rajoy i el ministre Dastis han denunciat una campanya de “manipulació i desinformació” provinent de Rússia després del referèndum reprimit de l’1-O, declaracions que han estat rebatudes pel titular rus d’Exteriors, Serguei Lavrov, i pel portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov. Les connexions russes de Trump ajuden a donar versemblança a tot el que es digui sobre les maniobres poc clares de Moscou. Aquest cronista no sap qui menteix ni qui exagera, no sap on la faula fa intersecció amb els informes d’intel·ligència, però es declara captivat per un argument de tanta potència.
Algun productor de Hollywood o els cervells de Netflix ja deuen estar treballant en aquesta història: el paper de la suposada mà negra russa en la crisi catalana dels nostres dies. Donaria per a diverses pel·lícules i per a una o dues telesèries, en què –suggereixo– el gran Sergi López hauria de fer el paper d’agent doble (o triple) i en què també tinguessin protagonisme alguns trànsfugues reals, ara que les transversalitats ja no són només independentistes i la política continua fent estranys companys de llit, com deia Manuel Fraga Iribarne, que va morir sent tal vegada més moderat que els seus predecessors.
Que venen els russos! El títol d’aquesta pel·lícula nord-americana del 1966 ens va molt bé per etiquetar aquest nou gir de guió. Després de saber (per un portaveu oficial de la policia) com anaven els sobresous a la cúpula del PP i com la Gürtel servia per a qualsevol cosa, una mica de terror roig de nova fornada pot distreure la bona gent que encara pensa que Bárcenas és el malvat d’una telenovel·la mexicana. Els mateixos que critiquen Puigdemont per la seva nova temporada d’El procés des de Bèlgica no tenen cap mania a l’hora d’afegir-hi capítols que passen en un fosc soterrani del famós carrer Arbat, a la capital russa.
Espanya pateix una crisi sense precedents i em sembla que no l’han causat els agents de Putin. Si el 1898 van tenir-ne la culpa els nord-americans, el 2017 toca dir que la culpa és dels russos. L’enemic exterior és com la pastilla del caldo. Franco ho explicava tot a partir de l’anomenat “contubernio judeo-masónico-comunista”. Avui queda més cool parlar de la conspiració de hackers russos infiltrats en el sobiranisme català.
Si el Kremlin hagués influït tant com alguns diuen, potser Enric Millo seria avui ambaixador d’Espanya en comptes de virrei.
Espanya pateix una crisi sense precedents i em sembla que no l’han causat els agents de Putin