CHEMSEX Sexe d’alt risc

Preocupació als hospitals per l’augment de trobades de 24 hores seguides entre homes amb còctels de drogues

L’ ús de drogues per tenir millor sexe o per atrevir-se a tenir-ne és un clàssic de la humanitat, però a les grans ciutats i entre homes que tenen sexe amb homes adquireix actualment talla de problema de salut pública, reconegut com a tal a Barcelona i Madrid, perquè les conseqüències comencen a ser visibles en consultes d’hospital i fins i tot a urgències. Aquest any al Clínic, per exemple, han atès a urgències casos “amb depressió del sistema nerviós central, pèrdua de consciència, alguns van haver de ser intubats. I dues persones van morir”, relata José Luis Blanco, metge de la unitat de VIH de l’hospital. “I a la consulta del VIH, el 40% practica chemsex, i a la d’infeccions de transmissió sexual, entre el 55% i el 60%”. Així doncs, ja es tracta d’un problema de salut pública de grans urbs pels múltiples efectes de les drogues, per la natural multiplicació d’infeccions i pel que es deixa de fer quan es perd la sensació que hi ha cap risc.

Aquesta pràctica de grans sessions de sexe en festes privades o a saunes, que poden convocar un nombre elevat de participants amb una simple aplicació del mòbil i que es prolonguen i intensifiquen gràcies a l’ús de múltiples drogues a bon preu i fàcilment disponibles, tendeix a créixer. Ningú no s’atreveix a assegurar com de gran és el fenomen, però per Stop Sida, entitat dedicada a la prevenció del VIH, entre el 10% i el 20% dels homes que tenen sexe amb homes hi participa.

Al marge de quants, a Stop Sida van decidir fer un estudi qualitatiu, analitzar en profunditat com és el fenomen explicat pels seus mateixos usuaris, i ho han fet amb un grup de persones que van atendre al seu servei de su- port psicològic i social al llarg de dos anys. És el primer perfil local que es fa del chemsex i els seus autors, que han tingut el suport de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, creuen que és important conèixer la realitat pròpia per proporcionar assistència i prevenir amb eficàcia “i no limitar-se a parlar de nom del que passa en altres països”.

Les persones que a Barcelona practiquen chemsex tenen majoritàriament entre 30 i 40 anys, estudis universitaris, són principalment espanyols i, entre els estrangers, sobretot, de països llatinoamericans. Per a les sessions utilitzen una àmplia varietat de substàncies, sempre dues o més cada vegada, i les que més abunden són la metamfetamina, la GHB, la cocaïna, la viagra i el popper. La de més impacte i probablement la que més augmenta el fenomen és l’extensió de la tina, la metamfetamina, que sovint substitueix l’ús clàssic de la cocaïna, perquè resulta més barata i accessible, però que també és la més perillosa, perquè provoca més ràpidament addicció i inhibeix el son i el cansament, cosa que facilita la celebració de maratons sexuals. Els autors de l’estudi consideren que aquesta droga suposa un punt d’inflexió en el creixement

del fenomen, pràcticament exclusiu del món gai, on clàssicament també hi ha una desinhibició més important a l’hora d’utilitzar drogues.

El més freqüent, segons es reflecteix a l’estudi de Stop Sida, és que les maratons de sexe durin 24 hores, seguides de les que duren 48, tot el cap de setmana. I cada setmana. Les sessions no només se celebren en festes privades a què s’afegeixen participants convocats via aplicació de mòbil o en saunes obertes 24 hores. “També hi ha chemsex individual i cibersexe mentre es consumeixen drogues, un a un o en grup”, explica Percy Fernández Dávila, responsable de recerca de l’entitat. En tot cas, es tracta de sexe majoritàriament sense condó, amb un 65% de persones amb VIH i amb infeccions de transmissió sexual en 2 de cada 3 i fins i tot un 17% de casos amb hepatitis C l’últim any. I, segons l’estudi, quan es pregunta als usuaris el nivell de satisfacció que aconsegueixen, el 42% admet que només els satisfà “de vegades”.

La percepció de perill no pesa gaire entre els usuaris del chemsex, però sí que hi ha un reconeixement que dona problemes: no es presenten a la feina, perden amics i fins i tot la parella (la majoria té parella) perquè se’ls va passar anar a casa o que havien quedat, la vida es torna molt agitada; o directament detecten efectes de les drogues en la seva salut.

Les motivacions per recórrer a aquesta manera de relacionarse sexualment, a més de per millorar l’experiència sexual pròpiament dita, inclouen satisfer moltes altres necessitats psicosocials: persones que no s’atreveixen a tenir relacions amb el mateix sexe o fer determinades pràctiques si no és amb drogues; joves sense xarxes socials i que d’aquesta forma troben o creuen que troben un grup; històries de maltractaments a l’adolescència; dificultats per implicar-se emocionalment...

“La freqüència ens preocupa i va en crescendo”, apunta l’especialista del Clínic. Però ni els ex- perts en drogues, ni els especialistes en salut mental ni els dedicats al VIH no aconsegueixen abordar correctament el problema. Se’n sap poc i no és només un problema de drogues. Ni només de sexe. És per això que obriran una consulta específica per oferir assistència més adequada.

“Som a temps de poder actuar”, assenyala Percy Fernández Dávila. “Si la tina salta a la societat en general serà catastròfic. Ara encara està concentrada”, adverteix. L’Ajuntament de Barcelona estudia crear un circuit d’atenció en què participin els hospitals i algun centre de seguiment de drogues, com el de Sants. “La gran majoria dels enquestats no sabia on anar per demanar assessorament o ajuda”, detallen els autors de l’estudi.

Metamfetamina, coca, GHB i viagra són els més freqüents i sovint s’utilitzen alhora

El perfil més habitual és el d’espanyol entre 30 i 40 anys, universitari i amb parella

Entre pacients amb VIH tractats al Clínic, el 40% diuen que el practiquen