El final del judici a ‘La Manada’ serà a porta oberta

L’admissió d’una foto de la denunciant a les xarxes socials com a prova documental de les defenses de La Manada ha aixecat polseguera. La imatge, de “caràcter festiu” i obtinguda dos mesos després de la suposada agressió a través d’uns detectius privats contractats pels lletrats dels acusats, ha provocat un debat jurídic que ha acabat influint en la mecànica del mateix procés: les dues jornades per a conclusions i última paraula seran obertes al públic i als periodistes. No es permetrà l’accés a la sala amb càmeres, enregistradores ni qualsevol eina que permeti recollir el que passi dins.

La sessió d’ahir va començar amb la petició de l’advocat de tres dels acusats, Agustín Martínez Becerra, que el judici fos obert des d’aquest mateix dijous per “evitar especulacions i judicis paral·lels” com els que, segons la seva opinió, s’estan donant a les xarxes. Segons va argumentar, el comunicat enviat als mitjans pel Tribunal Superior de Justícia de Navarra aclarint aspectes relatius a la polèmica prova documental “vulnera la privacitat” d’un judici que se celebra íntegrament a porta tancada. La petició, tot i això, va tenir l’oposició de totes les parts excepte la defensa d’un altre dels acusats i els jutges

La premsa pot seguir les dues sessions de conclusions però sense gravar i sense càmeres

la van rebutjar per unanimitat.

Martínez Becerra també va sol·licitar que l’última sessió del judici, prevista per al dia 24 però que finalment s’allargarà una jornada més –dia 27– , fos a porta oberta. El lletrat va explicar als mitjans que la seva petició busca que “se sàpiga realment” el que està passant dins de la sala i el relat de cadascuna de les parts en dues sessions destinades a les conclusions i al dret a última paraula dels acusats. “És positiu perquè permetrà que l’opinió pública sàpiga exactament les valoracions de totes les parts de les proves practicades”, va explicar.

Aquesta segona reclamació sí que va tirar endavant amb el suport de dos dels tres magistrats. El vot negatiu va argumentar que, si no s’està permetent als mitjans accedir a determinades proves, tampoc no s’hagués de deixar que escoltin les conclusions sobre aquestes.