Temporada d’ànecs!
Un equip de científics ha demostrat que la majoria de nosaltres estem disposats a rebutjar els nostres propis arguments si venen d’una altra persona. Aquest biaix cognitiu es diu “mandra selectiva del raonament”, segons un treball publicat pel Centre Nacional per a la Informació de Biotecnologia dels Estats Units (NCBI).
En un experiment, els científics van presentar als participants el seu propi argument com si fos el d’una altra persona. Entre els qui van acceptar aquesta manipulació i van pensar que avaluaven l’argument d’un altre, més de la meitat van rebutjar arguments que, en realitat, eren seus.
Aquesta constatació científica no fa més que reforçar el que ja intuíem. Els qui som part del baby boom dels seixanta tenim gravada en la nostra formació infantil aquella escena de dibuixos animats en què Bugs Bunny i l’ànec Daffy intenten convèncer el caçador Elmer que és la temporada de caçar una altra espècie i no a la pròpia.
Mentre Bugs Bunny diu a Elmer que és “temporada d’ànecs!”, Duffy li assegura que és “temporada de conills!”. La discussió continua fins que Bugs decideix canviar i opta per “temporada de conills!” mentre s’apunta a si mateix amb el canó de l’escopeta del caçador. Immediatament, Duffy reacciona, s’apunta a si mateix i insisteix una vegada i una altra que és “temporada d’ànecs!” fins que s’emporta la conseqüent perdigonada.
Potser aquesta característica del comportament humà serveix per fer sortir Carles Puigdemont –i de passada els mitjans de la Generalitat– d’aquest camp de la distorsió de la realitat en què es capbussa cada dia des de Brussel·les.
Davant un Puigdemont abocat a parlar amb qualsevol mitjà excepte els espanyols, caldria invertir els conceptes perquè vegi el que té al davant. Cal explicar-li, encara que no sigui veritat, que la situació econòmica de Catalunya ha millorat molt gràcies al procés. Digueu-li la fal·làcia que el món sencer dona suport a la independència de Catalunya però que s’hi oposen Nicolás Maduro, Julian Assange (amb Pamela Anderson), un diputat d’Ossètia del Sud i la ultradreta flamenca.
Repetiu-li el seu mantra: que el Govern continua actiu tot i que en realitat està destituït. Insistiu en la mentida que el camí d’Ítaca continua expedit i que la República està intacta. Tot pel seu bé.