Paraula de dona
Françoise Héritier, successora de Claude LéviStrauss i primera antropòloga de la càtedra del Collège de France, la intel·lectual que “va portar l’estructuralisme més lluny que LéviStrauss”, d’acord amb el filòsof Marc Augé, va morir el mateix dia que feia 84 anys, d’una malaltia rara, degenerativa, que tenia des del 1983.
Si ningú no va poder felicitarla per l’aniversari, una setmana abans va ser complimentada pel ressò del premi Femina al conjunt de la seva obra. Més de vint llibres entre els quals destaquen els dos volums de Masculí-Femení. I assajos sobre, per exemple, “l’incest de segon tipus” (dos consanguinis no poden compartir el mateix company sexual), una primera teoria dels humors del cos i fins i tot un inesperat Le
goût des mots (el gust de les paraules). El 9 de novembre, a La Grande
Librairie, el programa de televisió que ha igualat el prestigi i l’atractiu d’Apostrophes, que la rebia per una nova entrega de les seves memòries, publicada a l’octubre, i la seva tasca de teòrica de la dominació masculina i proveïdora d’un arsenal d’idees per pensar el feminisme, es va referir a les conseqüències del cas Weinstein.
Positives. “El que compta és que la paraula femenina ressona a la plaça pública com una cosa normal”. I ho va matisar: “Es pot treballar en temes com la igualtat de salaris, però el que forma les persones és el que se’ls inculca de petits sobre la relació entre els sexes”.
Quan Lévi-Strauss va deixar la càtedra el 1982 va demanar que Héritier el succeís, i no li va fer res que no tingués un doctorat, perquè les seves aportacions tant en l’antropologia com en l’estructuralisme la convertien clarament en la seva hereva.
Antropòloga per culpa d’una conferència de l’autor de Le cru
et le cuit, Héritier va estrenar llicenciatura el 1957, sobre el terreny, en el que avui és Burkina Faso. Basada en els seus estudis sobre parentiu en societats africanes, constatarà “invariants com el valor diferencial dels sexes, és a dir, que en totes les socivalor etats la diferència entre els sexes es produeix en detriment de les dones; els valors considerats positius són atribuïts sistemàticament als homes”.
Lévi-Strauss, responsable dels tres pilars que estructuren la societat (la prohibició de l’incest, el repartiment de les tasques per sexes i una forma legal o reconeguda de la unió estable entre dues persones), acceptarà aquest diferencial com un quart pilar. Amb repercussions físiques com la constitució més fràgil de les dones que, d’acord amb Héritier, és resultat de “la sistemàtica apropiació masculina de les proteïnes”.
Des del 1970, les causes feministes van enarborar la seva teoria científica: “La dominació masculina no respon a cap realitat biològica; és una dada cultural que convindria desestructurar”. I recentment la seva afirmació que “el matrimoni d’home i dona ni és sagrat ni respon a un ordre natural” va pesar en la polèmica francesa sobre el matrimoni per a tothom, convertida en enfrontament d’esquerres i dretes.
A Le Monde, que la va entrevistar la setmana passada, i ara dedica dues pàgines i menció en primera plana a la seva mort, Salvatore D’Onofrio, membre del laboratori d’antropologia social i professor de la Universitat de Palerm, apunta que “Héritier va combatre amb tota l’energia de la seva intel·ligència per afirmar els drets de les dones i la seva voluntat d’alliberar-se de la dominació dels homes”.
Ancestral: “L’home prehistòric va descobrir que la dona tenia el monopoli de la gestació. Per preservar la seva propietat del fill que ella concebia –va escriure Héritier– es va assegurar una superioritat jeràrquica”. Per això el subtítol del segon volum de
Masculí-femení és una incitació a la desobediència: Dissoldre la jerarquia.