La fórmula Kevin: relaxar-te, gaudir, estar en pau
L’argentino-nord-americà Kevin Johansen debuta al Festival Internacional de Jazz de Barcelona
La figura i la música de Kevin Johansen no són desconegudes per aquestes latituds, i el bon feeling amb l’afició és producte de la seva empatia encomanadissa i les seves notables composicions. Ara, aquesta nit, el músic argentinonord-americà nascut a Alaska fa 53 anys s’estrena al Festival Internacional de Jazz de Barcelona (Barts, 21 h), acompanyat pel seu fidel grup The Nada i amb les cançons del seu darrer àlbum, Mis Américas, vol. 1/2 com a principal reclam.
El músic explica que “el fet de tocar en un festival de jazz és d’alguna manera una comoditat, perquè és un gènere musical tan ampli que pràcticament tot val. I, a més, el jazz ha estat sempre molt present en la meva vida; a casa, per exemple, la meva mare posava constantment discos de jazz, des de Cab Calloway al bebop... tot i que el meu pare només escoltava Harry Belafonte. I anys més tard, quan em vaig traslladar a Nova York i estar-m’hi uns anys vivint, la meva immersió en el món del jazz va ser molt intensa”.
Va ser precisament en la fructífera estada que va fer a la ciutat en els anys de canvi de mil·lenni que la seva carrera va començar a tenir cara i ulls, i va formar la banda que l’ha anat acompanyant fins avui. “Són fonamentals en la meva vida professional. Des que vaig gravar amb ells el meu primer disc, el 2000, continuen amb mi”, i parla amb especial afecte del bateria del combo, el gloriós Enrique El Zurdo Roizner, que amb 77 anys continua enèrgic al peu del canó i que l’aficionat recordarà entre altres coses per la seva presència en els dos llegendaris discos de Vinícius de Moraes i Tonquinho al Café La Fusa de Buenos Aires.
En el repertori del concert hi haurà un clar protagonisme de l’últim àlbum, Mis Américas, vol. 1/2, i després hi ha un vint per cent que va canviant, depenent de diversos factors, entre els quals la ciutat on tocaran aquell dia, encara que sempre n’hi ha una de fixa que és Ni idea, que apareix precisament en aquella primera obra de l’any 2000. “Aquest disc és fonamental en la meva vida; és un viatge per les sonoritats dels països que he anat coneixent, vivint, però també és una apropiació. I he fet aquesta obra per reflectir d’alguna manera el molt que m’han emocionat aquests viatges i estades”.
És a dir, que és una obra tant d’agraïment com d’amor. “Sens dubte –contesta Johansen per telèfon–; és la meva manera de donar cabuda a aquella matèria primera que m’ha permès posar ordre a totes aquestes influències i aromes que m’han envoltat al llarg de la vida. És un disc de música mestissa, però també és el reflex de com he assumit totes aquestes sonoritats, entenent-les i finalment convertint-les en la meva essència artística”. Per això en el seu concert dins d’un festival de jazz se sentirà una torrent de música sense prejudicis, on es barregen les tonades populars dels seus diversos països d’acollida i residencia amb el rock alternatiu i el pop nord-americà. “L’objectiu és relaxar-te i passar-ho bé. Soc orgànic i a la meva edat el que vull és estar com més en pau amb mi mateix millor”.