Més sàtira, sisplau
Javier Gutiérrez és un aspirant a escriptor disposat a tot per una bona novel·la a ‘El autor’, dirigida per Martín Cuenca
En temps de turbulències polítiques greus però a estones esperpèntiques, esdevé urgent recuperar el sentit de l’humor que pel que sembla han perdut els protagonistes i part dels espectadors en l’àmbit entorn de la farsa. Val per al procés i el 155, i val com sempre per a la vida. En això coincideixen l’actor Javier Gutiérrez i el cineasta Manuel Martín Cuenca, protagonista i director d’El autor, el plat fort del cinema espanyol a la cartellera que avui es renova. El personatge principal del llargmetratge és un perdedor nat que aspira a escriure una bona novel·la, i per aconseguir-ho està disposat a tot.
“Els espanyols ens hem salvat moltes vegades per la nostra capacitat de riure de nosaltres mateixos. Ho hem fet amb ajuda de Berlanga, Azcona o Buñuel. Però avui la doctrina del políticament correcte i els mites que crea i es carrega en un tres i no res el tsunami dels mitjans ho posen molt difícil”, afirma Cuenca. Ho diu amb pena perquè, alhora, “la realitat
Actor i director troben a faltar la benèfica sàtira i el cinema polític en un moment tanmateix molt propici “Faria el paper de franc”
Gal Gadot, estrena
Liga de la Justicia
ara és genial” com a matèria primera per al sarcasme. Perquè sovint, i segons qui l’expliqui, pot ser “heroica i ridícula”. I ja en el cas del conflicte català “ni t’ho explico”, continua. Perquè es tracta d’“un ball d’identitats” on els ballarins “competeixen en el fantasmagòric”.
Gutiérrez també troba a faltar a Espanya “el cinema polític”, que no es veu des de fa anys malgrat els seus segurs efectes benèfics. I està d’acord amb Martín Cuenca en l’explicació de la mancança: és qüestió de sistema en la producció cinematogràfica, dominada per les grans cadenes televisives i entitats públiques. I, esclar, els que s’hi dediquen fan “el cinema que es pot, no el que vols”, assenyala el director.
A falta d’humor i crítica entorn del poder polític, que no falti la ironia sobre nosaltres mateixos. L’Álvaro, El autor, és un dels nostres, un home corrent. La diferència amb la mitjana és que a partir de cert moment ell deixa anar els frens. I, empès per la frustració i les actituds dels altres, perpetra autèntiques barbaritats per adquirir una bona història i explicar-la per escrit: literatura a l’estil bonze sota un impuls una mica boig, suïcida... i una mica més i tot.