La vida, imatges explicades

Hacia la luz Direcció: Naomi Kawase Intèrprets: Masatoshi Nagase, Ayame Misaki, Tatsuya Fuji, Kazuko Shirakawa Producció: Japó i França, 2017. Hikari. 101 m. Drama.

Tot just un parell d’anys després d’haver estrenat Una pastisseria a Tòquio, pel·lícula que va connectar amb el públic internacional, Naomi Kawase reapareix amb una altra acurada peça artesanal que suscita tant elogis com reprovacions entre la crítica especialitzada. A aquesta cineasta japonesa, assídua al Festival de Canes, on el 2007 va obtenir el gran premi del jurat per El bosque del luto, se li ha de reconèixer l’enorme valentia com a guionista i directora d’Hacia la luz. Perquè es tracta d’una proesa creativa que, certament, pot entusiasmar o sumir en el tedi més absolut l’espectador no addicte al denominat cinema d’autor. “Res no és més bonic que el que desapareix davant els teus ulls”, es pot sentir en aquesta pel·lícula aliena als cànons habituals. Una de les protagonistes és una atractiva jove dedicada professionalment a la redacció de comentaris d’àudio per a persones cegues o amb greus deficiències visuals, però que malgrat aquestes carències volen imaginar les seves pròpies imatges de la pel·lícula projectada a la sala.

Resulta innegable que Hacia la luz constitueix tota una declaració d’amor cap al cinema i que s’entrellaça amb la, en aparença, impossible relació d’aquesta jove transcriptora d’imatges amb un fotògraf amb una progressiva pèrdua de visió. Les metàfores i l’amor envers les imatges, creades o inventades, és constant. Per a Naomi Kawase “el cinema és la llum” i tot i que potser hauria hagut d’abreujar alguna escena, el seu film ens endinsa cap a mons interiors que semblen extrets dels grans clàssics del cinema japonès. /