Impronunciable, indesxifrable
Giannis Antetokounmpo meravella l’NBA des d’un estil heterodox i una polivalència portada a l’extrem
Brooklyn, Nova York. Febrer del 2015. Concurs d’esmaixades de l’All Star de l’NBA. Un vídeo apareix a tot drap per les pantalles del pavelló. En les imatges alguns aficionats són abordats per la lliga dels Estats Units. La pregunta és la següent: “Com es pronuncia Antetokounmpo?”. Com es poden imaginar, les respostes van ser del més variades i gairebé totes, entre rialles, equivocades. Gairebé tres anys després Antetokounmpo, de nom Giannis (22 anys), meravella l’NBA (30,6 punts de mitjana després dels 21 de dimecres en la victòria contra els Detroit Pistons per 99-95). Ell mateix s’ha encarregat de difondre un tutorial a Internet en què explica com es pronuncia el seu cognom. Una cosa com “An-te-txo-kum-po”. Així i tot, tothom s’estima més referir-se a aquest jugador de 2,11 metres com a Giannis. Darrere d’aquest nom grec hi ha tota una història.
Durant molt de temps l’aler i la seva família van ser ciutadans de cap lloc. Fill d’immigrants nigerians que van haver de buscar-se les garrofes a Grècia, fa cinc anys no tenia nacionalitat, era rebutjat per les autoritats gregues, el país on va néixer, i no disposava tampoc de passaport de la terra dels seus pares. Per ajudar l’economia familiar va vendre rellotges d’imitació de manera ambulant amb seu germà, també un apassionat del bàsquet i amb qui va haver de compartir vambes en alguna ocasió perquè no hi havia diners per comprar-ne dos parells.
Ara les estretors s’han convertit en abundància, ja que fa un any va signar un contracte per 100 milions de dòlars i quatre temporades amb el seu equip, els Milwaukee Bucks. Qui l’hi havia de dir quan va començar a despuntar al Filathlitikos (un altre nom impossible) de la segona divisió grega? El seu potencial va començar a córrer pel continent i el CAI Saragossa va aconseguir els seus drets per quatre temporades, però no va arribar a debutar mai a Espanya perquè es va apuntar al draft de l’NBA del 2013. Va ser elegit al lloc 15 pels Bucks, que van pagar 400.000 euros a l’equip aragonès, i que van fer una gran aposta.
Perquè... de què juga Antetokounmpo? Per la seva alçada podria fer de pivot, per la seva rapidesa d’aler, per la seva habilitat, d’escorta i si no fos perquè encara li queda millorar en el llançament de tres punts podria funcionar més bé fins i tot de base alt, a l’estil, salvant les distàncies, del gran Magic Johnson. Cada dia és més clarivident en la seva lectura del bàsquet i la mateixa NBA indica que pot jugar en quatre posicions diferents,
UN ORIGEN MOLT HUMIL Ha passat de venedor de rellotges ambulant a signar un contracte de 100 milions de dòlars EVOLUCIÓ IMPRESSIONANT Pot jugar de gairebé tot i no para de progressar a l’empara del seu entrenador, Jason Kidd
tot un híbrid, un 4x4. Hi ha una dada que diu moltes coses. La temporada passada el grec va ser el líder del seu equip en punts, rebots, assistències, recuperacions i taps, les cinc facetes principals del bàsquet. No és estrany que disputés el seu primer partit de l’All Star i com a titular i que rebés el trofeu de jugador amb més progressió.
Una evolució que no s’atura. El curs anterior va passar de 16,9 punts a 22,9 i en aquest principi de temporada s’està superant a si mateix per a satisfacció del seu entrenador, Jason Kidd. Durant la seva temporada de principiant Antetokounmpo va ser durant un partit sencer a la banqueta. Kidd no el va treure ni un segon i el noi va tenir un gran disgust. “Qui és aquest paio per fer-me això?”. Fins al punt que va decidir capbussar-se en la biografia del seu entrenador i es va assabentar que Kidd va ser campió de l’NBA, or olímpic, principiant de l’any... Va decidir callar i continuar aprenent. I tant que ho ha fet. Fins al punt que el seu tècnic reconeix des de fa algun temps que “Antetokounmpo ja és millor del que jo vaig ser mai. Si jo hagués estat més alt... Li dones la pilota i té una gana increïble. Vol pilotar el joc, prendre les decisions correctes i progressar”. No s’ha aturat, al contrari, ni amb la mort del seu pare d’un atac al cor en plena pretemporada de l’NBA, fa poc més d’un mes i mig. Vol dedicar-li cada esmaixada, cada tir, cada penetració.
No és estrany que Nike hagi lluitat per mantenir-lo a la seva cartera d’estrelles després d’un estiu d’ofertes temptadores. I és que Giannis representa el present, però sobretot és el futur de l’NBA. Com Kristaps Porzingis, el fenomen letó dels Knicks. Jugadors coordinats, malgrat la seva estatura, potentíssims i multidisciplinaris. Uns matrixs indesxifrables per als rivals. Amb ells res no és el que sembla.