El president turc ordena la retirada de quaranta militars a Noruega Turquia deixa un exercici de l’OTAN que feia diana a Erdogan
El president de Turquia va ordenar ahir als militars del seu país que abandonin unes maniobres virtuals de l’OTAN a Noruega després que transcendís que un dels objectius del simulacre de guerra era ell mateix. El nom d’Erdogan, així com la foto del fundador de Turquia, Mustafa Kemal Atatürk, figuraven sota l’epígraf de “col·laboracionista” i “enemic” en una simulació bèl·lica proposada dijous en el Centre Conjunt de Guerra de l’OTAN a Stavanger.
Recept Tayyip Erdogan va fer aquesta revelació ahir, en un discurs davant el seu partit: “Quina mena d’aliança és aquesta?”, va exclamar. De la veracitat i gravetat de l’incident en dona fe la inusual disculpa per carta del secretari general de l’OTAN, el noruec Jens Stoltenberg, que tot i això va descarregar les culpes en “un civil” noruec aliè a l’Aliança. El ministre de Defensa noruec també va lamentar l’incident, que “s’està investigant a fons”.
Turquia és el segon exèrcit amb més efectius de l’OTAN, organització a la qual pertany des del 1952 i en la qual va tenir un paper insubstituïble durant la guerra freda, quan tenia frontera amb l’URSS. Actualment, continua sent un país en primera línia del front pel seu veïnatge amb Síria, l’Iraq i l’Iran.
Tot i això, les tensions en la relació no han parat de créixer des del 2013, quan Erdogan va amenaçar amb adquirir míssils terraaire xinesos. Els aliats de l’OTAN van aconseguir treure-l’hi del cap, però ara no han pogut evitar la compra per part turca de diverses bateries russes S-400, per 1.700 milions d’euros. El canvi d’escenari té a veure amb el fallit cop d’Estat que l’any passat va intentar assassinar-lo i amb el desenllaç de la guerra a Síria.
Cal dir que 750 militars turcs, d’un total de 900, que durant l’intent colpista donaven servei en l’OTAN o en legacions turques, estan en rebel·lia o detinguts o
El secretari de l’OTAN, Jens Stoltenberg, demana disculpes i en culpa un civil noruec
han estat purgats. Noruega, amb Alemanya, és un dels països que més s’ha destacat concedint asil polític a aquests presumptes colpistes.
Encara que Erdogan evita culpar explícitament els EUA o l’OTAN del conat de cop, que va provocar 250 morts entre civils i policies lleials, els seus mitjans afins són molt menys mesurats. I la millora de relacions amb els russos, que estan construint una central nuclear a Turquia, és evident. Aquesta mateixa setmana, Erdogan s’ha reunit amb Putin a Sotxi per preparar la pròxima trobada a Astanà –amb participació iraniana– que tanqui els serrells de la guerra de Síria.
Així mateix el malestar és majúscul a Ankara per la revelació que centenars de gihadistes haurien estat evacuats d’Al-Raqqa, última capital de l’Estat Islàmic, en un pacte entre aquests i les milícies kurdes i àrabs patrocinades pels EUA. Turquia ja va ser dessagnada els anys 2015 i 2016 per aquests extremistes, ja que és un punt de trànsit obligat per ells. Molts altres atemptats han estat evitats aquest any –l’últim, fa unes setmanes en el centre comercial més gran d’Istanbul– a costa de centenars de detencions de presumptes terroristes estrangers.