Barcelona diu adeu a la poesia de Senza Tempo
Inés Boza s’acomiada després de 27 anys de carrera
L’escena de la dansa a Barcelona no serà la mateixa una vegada la històrica companyia Senza Tempo, que va fundar fa 27 anys la pamplonina Inés Boza amb Carles Mallol, desaparegui definitivament. La crisi ha fet estralls en el teixit creatiu coreogràfic. Les solucions econòmiques que ha proposat la Generalitat per d’alguna manera continuar ajudant les sempre precàries companyies de dansa no ha tingut resultats gaire feliços. Especialment en el cas de Boza, una de les artistes més carismàtiques i peculiars, que a més va ser pionera de la dansa-teatre a Catalunya.
La seva companyia, que dirigia en solitari des del 2009 –I. Boza/ SenZa TemPo– serà recordada pel llenguatge propi, l’acostament al públic, la innovadora creació d’atmosferes i una poètica que se servia tant del teatre com de la dansa, la imatge i la paraula.
Avui i demà se la podrà veure en acció per última vegada a Barcelona, a la Caldera de les Corts. Un comiat de luxe, perquè es tracta del projecte que suma la seva personalitat a la de la compositora i contrabaixista Giulia Valle, que hi participa com a directora musical amb el seu quintet. Parlem del celebrat Edén Club, que es va estrenar al Sismògraf d’Olot i també al Grec d’aquest any.
El consagrat ballarí i coreògraf Toni Mira actua amb Boza, Viviane Calvitti, Carla Pérez Mora i Junyi Sun. Cinc ballarins i cinc músics s’abandonen a aquell moment de la matinada que un club tanca les portes al públic i comença a mostrar una altra veritat a la hipnòtica pista de ball. Mons que es van inspirar en el llibre d’Alessandro Baricco Tres vegades a l’alba.
“Com a final de festa no podia ser millor”, diu Boza. “És un espectacle que el fa un equip que es pot ajuntar poques vegades, deu músics i ballarins magnífics, entre ells David Pastor (el trompetista d’aquest país) o Giulia Valle mateixa, i després Toni Mira als seus 60 anys, o jo mateixa, barrejats amb gent jove”.
“No sé si seré com els toreros que després tornen –apunta la coreògrafa–, però de moment penjo la perruca, que no el cap. És a dir, penjo la meva activitat productiva empresarial, però això no significa que pengi la creativitat o l’amor per aquest art”.
Boza explica els seus problemes amb les subvencions de la Generalitat, “que haurien de ser facilitadors i cada vegada són més dificultadors”. En el seu cas la desfeta la va causar una clàusula de nova aplicació que li canviava el pressupost i l’ajut econòmic un cop tenia aquest últim espectacle en marxa. “Però és que a més les companyies, que hem creat un teixit professional i hem lluitat perquè la gent estigui assegurada i cobri uns diners dignes, veiem com ara hi ha una involució. No ho porto bé, això d’anar a taquillatge i no tenir la gent assegurada. No vull anar enrere, prefereixo morir i anar endavant. Perquè el que fem nosaltres no són produccions teatrals que en poques setmanes estan a punt, sinó espectacles de creació, que requereixen el seu temps, profunditat i feina. No pots retrocedir en condicions de treball”.
Paral·lelament, Boza ha trobat en la pedagogia i la transmissió de coneixements sobre el cos i la creativitat tot un camp per explorar. El centre cívic del Besòs ha estat el primer espai on s’ha desenvolupat en aquest camp. “Va ser així com vaig entrar en contacte amb la gent del carrer i vaig descobrir fins a quin està allunyada del seu cos. No és normal que es coneguin els afluents del Segura i no com funciona la respiració. La vida m’ha portat aquí i he descobert que això és més útil que fer espectacles”.
Sòcia de La Caldera, ara Boza és directora artística del projecte Tot Dansa que organitza l’Institut Municipal d’Educació del Ajuntament de Barcelona i el Mercat de les Flors, i que va adreçat a centres educatius de secundària públics.
El seu espectacle ‘Edén Club’ amb el Giulia Valle Group es veurà avui i demà a la Caldera de les Corts