Reacció a cop de triples
Oriola va ser el màxim anotador en el primer partit davant dels seus excompanys
No es recupera en un sol partit la credibilitat. El Barcelona Lassa ha enviat massa missatges de debilitat aquesta temporada perquè el futur immediat es pugui veure encara amb il·lusió. Els blaugrana, més enllà de ratxes de triomfs o derrotes, han estat capaços de tornar-se bojos en qüestió de minuts i això deixen els aficionats amb la mosca darrere l’orella, malgrat que les seves ganes d’aplaudir en el nou projecte són evidents, i també dona moral els rivals, conscients de la fragilitat barcelonista.
Perquè el conjunt de Sito Alonso torni al camí correcte es necessiten més actuacions com la d’ahir, amb molt de joc col·lectiu, bona defensa i gran efectivitat en els triples (9/16 en el descans, només un després). Però va ser un pas, positiu. L’encert llunyà va ser determinant en un primer temps d’absolut domini local contra un València que, sens dubte, va acusar el cansament i la decepció viscuda dimecres a la Fonteta quan va perdre contra l’Armani després de dues pròrrogues. Als cinc minuts, Moerman ja havia encertat tres vegades des dels 6,75 metres i tot i que Seraphin va anar aviat a la banqueta amb dues faltes, els blaugrana manaven amb claredat (24-16) i van continuar fent-ho amb la sortida a la pista de Pressey i els molts canvis a l’equip. Aquesta vegada, al contrari que en altres matxs, hi va haver molts jugadors que van aportar minuts de qualitat, cosa que és imprescindible per al bon funcionament del bloc. Ribas, per exemple, va aconseguir 7 punts en el segon quart, en què també va destacar Oriola (8 punts amb 2/2 triples), davant els qui eren els seus companys fins fa molt poc. Fins i tot Tomic es va barallar amb Dubljevic i, malgrat que no va encertar gaire en atac –va fallar algunes cistelles molt fàcils, com li havia passat a Nuremberg contra el Bamberg–, va oferir caràcter, una virtut poc coneguda en ell.
El València va anar perdent la concentració, es va quedar en un parell d’atacs seguits sense anotar i mentre el públic del Palau Blaugrana tornava a reclamar la llibertat dels polítics catalans empresonats amb crits de “Llibertat, llibertat”, el Barça va continuar sumant –no es va descentrar ni tan sols quan la diferència de personals, 5-0 en cinc minuts, va arribar a ser estranya– sense parar fins a assolir la seva renda més àmplia amb el 50-32 del descans a què es va arribar amb un triple de Pressey.
Amb l’equip titular un altre cop en pista a l’inici del tercer quart, el Barça va pensar més a ampliar l’avantatge que no pas a conservar-lo, cosa que sempre és encertada. Ho va aconseguir fins al 6746 (minut 26) en una brillant acció de Sanders, però en aquell instant va encaixar un 0-8 culminat per Rudez amb un 3+1. La renda (67-54) encara era evident i seguia vigent en el minut 30 (7156), cosa que, en teoria, garantia un últim quart sense emocions, que és del que es tractava si els barcelonistes no tornaven a fer el ximple. No ho van fer. Pressey va jugar més que Heurtel, però el nord-americà, desaparegut en els últims partits, fins i tot es va permetre el luxe de superar una altra vegada els vint (81-60) amb una pilota recuperada i una posterior esmaixada. Sense temps per pensar, els dos equips s’enfrontaran demà un altre cop al Palau, en un duel aquest cop de l’ACB.
PRESSEY, CONNECTAT Després de dos partits en què amb prou feines havia jugat, el base es va activar