El client ha de pagar l’impost de firma de la hipoteca

Una sentència del Suprem unifica la doctrina sobre la qüestió i dona la raó a la banca

L’impost de transmissions patrimonials (ITP) i actes jurídics documentats (AJD) que es paga quan es constitueix un préstec hipotecari l’ha de satisfer el client i no el banc, segons la decisió del Tribunal Suprem coneguda ahir.

Narcís Serra, president de Caixa Catalunya entre el 2005 i el 2010, va culpabilitzar ahir la Diputació de Barcelona (entitat fundadora), la Generalitat i el Banc d’Espanya de frenar els canvis en l’equip directiu de Caixa Catalunya. Més en concret, de l’aleshores director general de l’entitat, Josep María Loza. El que també va ser vicepresident socialista entre el 1991 i el 1995 va afirmar ahir a la Comissió d’Investigació de la Crisi Financera al Congrés que l’entitat havia generat 269 milions de benefici el 2005 i una previsió propera als 350 milions per al 2006. Per això, “basant-se en aquells bons resultats”, va ser difícil obtenir el “consens necessari” per dur a terme la substitució.

Serra va explicar que després del seu desembarcament es va trobar amb una entitat financera “complexa, basada en la immobiliària Procam, el rumb de la qual calia canviar”. A finals de l’estiu del 2007 va aconseguir cessar a Loza amb el vistiplau del president de la Diputació, en aquell moment, Celestino Corbacho. Però això sí, sota l’amenaça que, si no es feia així, dimitiria ell “per raons personals”. En aquella tessitura va ser quan es va nomenar a Adolf Todó, que venia de Caixa Manresa.

En la intervenció, Serra no va fer mai un mea culpa en la gestió de Caixa Catalunya. És més, va defensar la tasca duta a terme per Todó i “el seu renovat equip”. I confia que la justícia els doni la raó. Per a Serra, en suma, la doble recessió a Espanya i la fallida de Lehman Brothers van interrompre el procés de recuperació de Caixa Catalunya.

Serra va defensar el paper que van tenir les caixes d’estalvis a Espanya i també va llançar dards contra l’actual Govern del PP en la venda de Caixa Catalunya. Va argumentar que “si Caixa Catalunya s’hagués rescatat com va aconseguir Bankia, ara la caixa catalana estaria tornant diners, com Bankia”. I va concretar: “Es va optar per una venda ràpida i un preu molt reduït”. I va afegir: “Només els immobles que Caixa Catalunya té a Barcelona valen més dels 350 milions que al final va obtenir el FROB”.

Cal recordar que Caixa Catalunya es va vendre per 1.165 milions a BBVA. També es va vendre la cartera hipotecària a Blackstone. Però al final només es van recuperar 329 milions dels 12.000 milions dels diners públics que es van injectar en el capital, en fixar-se garanties en les dues transaccions. Serra va reiterar en diverses ocasions que el “càncer” de Caixa Catalunya el va originar Procam, que va arribar a tenir 50 societats compartides amb promotors immobiliaris.