Joaquim Guerola
DIRECTOR DE L’ESCOLA AULA
El 10 d’abril, Aula Escola Europea celebrarà el cinquantenari en un acte que busca ser emotiu i en coherència amb els seus valors. Aquesta escola ha sabut adaptar-se als nous temps amb un projecte pedagògic renovat.
L’Aula Escola Europea es funda el 1968, l’any que dona nom al moviment revolucionari francès. D’alguna manera és conseqüència d’aquells desitjos de llibertat a què aspiraven pares espanyols del Liceu Francès que volien per als seus fills una educació en una escola catalana desproveïda de confessionalitat i amb vocació europea. Així, confien en el projecte pedagògic i direcció de Pere Ribera i Ferran, que va crear un centre exemplar, lliure d’adscripció política i religiosa, i que s’assenteixi en el plurilingüisme, el desenvolupament del sentit crític i la tolerància, a més de l’exigència formativa.
El pròxim 10 d’abril la comunitat hereva d’aquell projecte, generacions d’alumnes –alguns, amb un paper destacat en la societat–, celebrarà el seu cinquantenari en un acte que busca ser emotiu i, en coherència amb els seus valors, mancat de pompa.
L’actual director de l’Aula, Joaquim Guerola, explica en aquesta entrevista com aquesta escola s’adapta als nous temps sense perdre els seus valors essencials. Defensa l’aprenentatge respectant la llengua materna, l’exigència en la feina ben feta, la passió dels professors, el coneixement a través de l’experiència o l’ús del vostè entre estudiants i professors.
Què és educar?
El sentit de l’educació és inculcar que, a partir de l’esforç, una persona pot modificar el seu destí o el destí del col·lectiu. Saber que el seu camí pot ser diferent i millor.
L’Aula és una escola innovadora. Per a vostè, què expressa aquesta afirmació?
Innovació és saber respondre als reptes actuals. Cal reflexionar sobre la realitat amb què ens trobem i actuar. Li posaré un exemple. La majoria de nosaltres ha adquirit els valors a casa perquè hi havia una figura, generalment la mare, que s’encarregava de transmetre’ls. Avui molts nens han quedat “orfes” d’alguns aprenentatges emocionals. Davant aquesta realitat, nosaltres tenim un projecte que es diu Fília per tractar la personalitat del nen de les seves emocions i del paper que els altres tenen en la seva vida. Aquest projecte avarca a totes les edats.
Les famílies de l’Aula trien la llengua vehicular entre castellà o català. Per què?
El 1968 ja defensàvem que els alumnes catalanoparlants aprenguessin en català. Aquí es comença amb la llengua materna i, simultàniament, s’introdueix l’altra llengua del país amb contes i instruccions breus, i, progressivament, el francès i l’anglès. És un procés de vuit anys i l’alumne acaba dominant-les totes.
Beneficia l’alumne?
S’aprèn millor en la llengua de les emocions pròpies. Ho hem comprovat en diverses generacions.
Tots aprenen, fins i tot aquells que no tenen habilitats comunicatives?
El procés és molt natural. El mestre referent té un gran paper perquè només parla aquella llengua i els alumnes s’hi adrecen en la mateixa des de petits.
A més de les llengües destaquen en formació matemàtica.
Ensenyem mitjançant l’experiència. No s’ha d’arribar a una classe i dir “la densitat és la massa dividit pel volum”. Cal deixar que observin què passa quan s’ajunta l’aigua i l’oli, que pensin, descobreixin i que després l’articulin en un text o un dibuix.
Quin rol tenen els professors?
Fonamental. Tan important és la seva formació, que ho és, com l’entusiasme que mostren amb l’àrea de coneixement que dominen. La seva passió podrà seduir un grup d’alumnes, a qui els permetrà emergir la seva vocació.
Com és la relació dels alumnes amb els mestres?
Propera i respectuosa. A secundària, quan entra un professor a l’aula els alumnes s’aixequen. No és un
“S’aprèn millor en la llengua de les emocions pròpia, sigui català o castellà”
senyal de submissió, és una manera de començar la classe. El tracte és de vostè. La formalitat dona una distància justa, perquè no hi ha igualtat entre docent i alumne. I aquesta manera de fer facilita el procés d’aprenentatge.
“Per petita que sigui l’acció de l’alumne, ha de fer-la amb un criteri d’exigència”
Es presenten a totes les competicions. Què busquen amb això?
L’objectiu no és guanyar, cosa que fem sovint en moltes disciplines, sinó que l’alumne conegui la realitat de fora. Aquí tenim una norma: que per petita que sigui l’acció que l’alumne faci dins la comunitat, l’ha de fer amb un criteri de màxima exigència. I això es projecta a l’exterior.
Com han viscut la situació política recent?
El debat és útil però els símbols perjudiquen persones que estan en construcció. Cal posar distància d’un problema col·lectiu.
Mòbil a l’escola?
Prohibit. La tecnologia és un suport per a qui ensenya i per a qui aprèn, però no és un substitut de les persones. El pati és per conviure. Això no treu que ensenyem el pensament digital, que el fomentem, des de petits, amb robots.
És cert que marxen molts alumnes?
L’escola no expulsa ningú. És veritat que ho va fer en el passat per prioritzar el desenvolupament cognitiu i hi va haver alumnes que van sortir danyats emocionalment, però fa deu anys que això no passa. El que passa és que l’exigència és alta i alguns adolescents opten per marxar. No sempre aconseguim retenir-los.