Els partits italians encaren la recta final definint els seus governs
L’M5E presenta una llista de ministres i Berlusconi insisteix en el joc de Tajani
Si hi ha una cosa segura sobre la cita electoral de diumenge vinent a Itàlia és que cap de les apostes de govern dels grans partits no es pot fer realitat. Les xifres dels darrers sondejos, divendres passat 16 de febrer, deixen lluny de les majories totes les coalicions. Caldrà fer pactes impossibles per arribar al consens.
Això no ha impedit als partits italians de continuar assegurant a l’electorat que els sondejos s’equivoquen i que guanyaran les eleccions. El més segur és Luigi di Maio, el candidat del Moviment 5 Estrelles (M5E), que ahir va tornar a insistir que és a un pas de la majoria absoluta.
Amb aquesta convicció –i malgrat que les enquestes li auguraven sobre el 28% de la intenció de vot– Di Maio està presentant una polèmica llista de ministres que formarien un possible govern dels grillini. Ho ha fet gradualment, per mantenir l’atenció mediàtica, fins avui, que té previst de fer públic l’equip sencer.
El seu objectiu és tranquil·litzar aquells que creuen que l’arribada dels antiestablishment al Govern seria un desastre per a la democràcia italiana i que són capaços de formar un executiu competent.
“Volem fer entendre als italians que tenim les mans lliures per posar les persones al lloc adequat perquè nosaltres no hem de participar en cap repartiment (de llocs)”, va dir ahir Di Maio a l’agència Ansa.
Alguns que ja han presentat –i que van comunicar divendres al se- gon del president Sergio Mattarella en el Quirinale– són el professor Lorenzo Fioramonti per a Desenvolupament Econòmic –que representa la fuga de cervells que l’M5E vol combatre–, el general dels carrabiners Sergio Costa per a Medi Ambient –un símbol en la lluita antimàfia a la Terra dels Focs– o l’economista Pasquale Tridico per a Treball –molt crític amb el Jobs Act de Matteo Renzi–. L’últim que han revelat és el campió olímpic Domenico Firoavanti per a la cartera d’Esports.
La presentació d’aquesta llista ha estat molt criticada per populista tant per la premsa com pels seus contrincants. “Som en un festival surrealista de propostes miraculoses. Per primera vegada hi ha un govern a l’ombra que es presenta abans de les eleccions”, va dir el primer ministre en funcions, Paolo Gentiloni, molt discret en aquesta campanya. Les normes són clares a Itàlia: els ministres els nomena el president de la República, Matterella, després d’encarregar la formació de Govern a un candidat a primer ministre. El líder de Forza Italia, Silvio Berlusconi, la va definir com un equip de “desconeguts”. “És com un reality show en què els participants en lloc de sortir, entren un després de l’altre”, ironitzava La Stampa. “Encara que tingués majoria absoluta, cap partit no pot imposar els seus components del Govern al cap de l’Estat”, va explicar l’expert constitucionalista Massimo Luciani al Corriere.
La nota polèmica de l’equip grillini ha estat l’elecció de Fioramonti, acusat pel Partit Demòcrata (PD) d’haver donat suport al boicot contra Israel a Sud-àfrica. L’M5E
ho nega i Di Maio ha assegurat que havia trucat a l’ambaixador d’Israel per tranquil·litzar-lo.
Mentrestant, l’ex-primer ministre Silvio Berlusconi, inhabilitat per ocupar un càrrec polític fins al 2019, continua jugant a no revelar el seu candidat a primer ministre en cas que el seu resultat en les eleccions li permeti imposar un nom, una cosa emparada sota aquesta llei electoral. Aquests últims dies ha deixat clar que el seu preferit per a aquesta posició és el president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, que de moment no té cap intenció d’acceptar el càrrec i repeteix que el seu lloc és a Brussel·les.
“Tots entendran que és un candidat excel·lent perquè Itàlia no compta gens a Europa, ni al món, i amb ell sí que comptarà perquè és el president de la institució europea elegida directament pels ciutadans europeus”, va afirmar Berlusconi sense deixar espai als dubtes. Després, amb el seu estil habitual, va deixar caure que si es repeteixen eleccions, ell està “disponible” per ser primer ministre quan venci la seva inhabilitació l’any que ve. Tant la Lliga com Germans d’Itàlia, els ultradretans companys d’aliança, que al principi rebutjaven una opció tan moderada com la de Tajani per governar Itàlia, ara semblen donar-hi el vistiplau. Una altra veu es va sumar ahir a parlar de les eleccions. L’ex-primer ministre Enrico Letta va trencar el seu silenci per donar suport a un resultat que afavoreixi Gentiloni. “La dramàtica situació em fa demanar aquesta elecció”, va explicar. S’uneix en demanar el vot per a la coalició de centreesquerres a altres noms de pes com Romano Prodi o Giorgio Napolitano. Però Gentiloni només podria repetir si Renzi té alguna opció d’imposar un nom. I això no és el que projecten les enquestes.