Catalá no vol que hi hagi llaços grocs a les conselleries

El ministre és partidari de la prohibició en edificis públics

El Govern espanyol no s’ha plantejat, si més no ara com ara, prendre cap mesura, però el ministre de Justícia, Rafael Catalá, seria partidari que es prohibís que els edificis públics de Catalunya llueixin llaços grocs, com passa a la Conselleria de Cultura de la Generalitat .

En una entrevista a Las mañanas, de Ràdio Nacional, el titular de Justícia va assenyalar que per impedir que s’exhibeixin aquests llaços caldria valorar si s’està incomplint cap norma, perquè “els edificis públics són de tots”. En concret, Catalá es refereix a la llei d’ús de banderes i símbols, que han de representar tothom, i subratlla que els llaços grocs representen “només uns quants” i representen “una ideologia”, la que considera que els dirigents independentistes empresonats són “presos polítics”. “Són símbols partidistes”, indica el ministre, i per això no haurien d’estar en llocs públics.

Una altra cosa diferent és que hi hagi polítics que portin a la solapa aquests llaços, assegura el ministre, perquè això és una decisió personal de cadascú, tot i que a ell no li agrada que persones amb càrrecs públics institucionals, com ara el president del Parlament, llueixin a la solapa un llaç groc, fins i tot quan exerceix com a tal. A parer seu, fer això suposa confondre el que suposa ser un càrrec institucional amb “creure que continuen sent representants d’un partit”, quan, com a president del Parlament, ha de representar tots els catalans, i no pas una minoria. A més, recorda el ministre, els independentistes van obtenir menys vots en les eleccions del 21 de desembre que els que no ho són.

Per aquesta mateixa raó, Rafael Catalá considera que Roger Torrent es va equivocar divendres quan va anar a l’acte organitzat pel Col·legi d’Advocats de Barcelona, un acte institucional, i hi va acudir amb el llaç groc a la solapa. I el va portar també diumenge a la nit al sopar d’inauguració del Mobile World Congress, presidit pel Rei. Es tracta d’actes institucionals als quals va com a president del Parlament, i no com a diputat d’un partit independentista, amb la qual cosa, a parer seu, el llaç groc sobrava, a més d’altres actuacions, com la insubordinació al rei Felip VI en la rebuda oficial amb motiu d’aquest mateix certamen.

El ministre de Justícia es va mostrar molt enfadat amb les afirmacions de Torrent en l’acte del Col·legi d’Advocats, quan va dir que a Espanya no hi ha llibertats i que es violen els drets humans, “com si fos en un míting d’ERC”, va subratllar el ministre.

Catalá va reconèixer que, davant aquestes paraules, quan membres de la judicatura catalana es van aixecar i es van absentar del saló on se celebrava l’acte, ell també va pensar a aixecar-se. Igualment va pensar a contestar-li en el seu discurs, però no ho va fer, precisament, va dir, “per mantenir la representació institucional”, ja que era allà en representació del Govern d’Espanya.

Ho va fer després de l’acte, assegura Catalá, en una conversa: “Li vaig recordar que era el president del Parlament i, com a tal, representava tots els catalans”.

El titular de Justícia reconeix la dificultat legal d’impedir l’exhibició dels polèmics símbols