L’oposició pugna per reformar la ‘llei mordassa’ en sentits oposats
El PSOE i Podem volen blindar drets polítics, i Cs, més duresa contra els okupes
La derogació de l’anomenada llei mordassa va per llarg. El desbloqueig de la proposta de derogació del PNB, congelada a la Mesa del Congrés per PP i Ciutadans durant un any, no obre la porta a una imminent abolició de la llei de Seguretat Ciutadana impulsada pel ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, i aprovada el 2015 amb l’únic suport de la majoria absoluta del PP. Pactar una ponència comuna en la comissió requerirà intenses negociacions polítiques i tècniques. I només és el principi.
En la part política, ahir es va fer evident el sentit divers en què van les doctrines del que ha de ser una llei de Seguretat Ciutadana del segle XXI. El grup confederal d’Units Podem, En Comú i En Marea presentava les esmenes que proposa, que persegueixen un eixamplament de les garanties i protecció de les llibertats civils i polítiques enfront de l’enduriment que va suposar la llei en vigor, resposta del PP a les mobilitzacions ciutadanes derivades de la crisi política i econòmica, expressades en les marees, el 15-M i moviments com les plataformes antidesnonaments. Ricardo Sixto (IU), Ione Belarra i Rafa Mayoral (Podem), i Yolanda Díaz (En Marea) van assenyalar que la redacció del seu text neix del diàleg amb les organitzacions de la societat civil, així com de la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), que estableix que “no és possible cap tipus de represàlia, ni administrativa ni penal, per l’exercici dels drets fonamentals de reunió, expressió o manifestació, sempre que no hi hagi perill per a béns i persones”, va recitar Mayoral. Així, Podem pretén transcendir l’abolició: “No derogarem la llei mordassa per tornar a la llei Corcuera”, va assegurar Díaz.
La línia de recuperar drets i reparar la involució democràtica de la llei mordassa també presideix l’estratègia del PSOE, diuen fonts del seu grup, que, tot i això, no defensarà esmenes a la proposta de derogació del PNB. El seu pla és abolir la llei del Partit Popular i tot seguit començar a tramitar-ne una de nova, encara que això suposi que estigui temporalment en vigor la llei Corcuera, del 1992. Els socialistes confien a pactar amb PNB i Units Podem la ponència en comissió, i anuncien que la seva llei alternativa pretén simultàniament millorar la protecció dels ciutadans en l’exercici dels seus drets i la dels cossos i forces de seguretat de l’Estat, delimitant les ambigüitats que emparen comportaments arbitraris.
Ciutadans també treballa en esmenes, però just en sentit contrari. Els d’Albert Rivera pretenen “millorar la llei mordassa”, assenyalen fonts de la formació, incorporant-hi mecanismes perquè els agents puguin actuar de manera més expeditiva contra expressions de resistència o desobediència, com el fenomen okupa, i contra les organitzacions criminals dedicades al narcotràfic. També proposen endurir el càstig al maltractament animal i, entre altres canvis, ampliar els actuals supòsits d’identificació d’un ciutadà per agents de l’ordre, afegint-hi la hipòtesi d’una eventual conducta delictiva futura.
El PSOE renuncia a presentar-hi esmenes i anuncia un projecte de llei nou després d’obtenir la derogació