Màsters universitaris sota la lupa
EL segon Baròmetre d’ocupabilitat dels universitaris a Espanya ha analitzat la situació dels estudiants que han cursat un màster a les universitats. Dels seus resultats es dedueix que les empreses, ni per salari ni per contracte, no valoren prou l’esforç formatiu addicional realitzat per les universitats i els estudiants.
Resulta paradoxal que entre les 26 competències analitzades en aquest baròmetre, les tres menys demanades per les empreses són el domini de les competències específiques del mateix màster. En canvi, les tres més sol·licitades són la “capacitat per a la resolució de problemes”, l’“adaptabilitat a noves situacions”, i la “capacitat per gestionar la pressió”. Els titulats consideren que la formació obtinguda ha estat insuficient.
L’escassa valoració dels estudis de màster, malgrat l’esforç intel·lectual i econòmic que representen, es tradueix en el fet que més d’una quarta part dels titulats, en concret el 26,8%, declara percebre un salari que no supera els 1.000 euros bruts al mes, mentre que un 8,8% cobra menys de 600 euros. Els nivells salarials més alts dels qui han estudiat un màster es troben entre 2.100 i 3.000 euros, però només se’n beneficien un 13% dels titulats. La resta cobren entre 1.200 i 2.000 euros.
La situació laboral actual dels titulats, malgrat la seva elevada formació, reflecteix no obstant una taxa d’atur similar a la mitjana del país, de l’ordre del 15%, sent la més alta a art i a humanitats (20%) i les més baixes a enginyeria (8,33%) i a ciències de la salut (1,29%), que a la vegada són les més ben pagades. Tenir un màster tampoc no és garantia de poder trobar un contracte indefinit, ja que només ho han aconseguit el 42% dels titulats. Malgrat aquest escenari laboral, la majoria dels titulats, vuit de cada deu, afirmen estar satisfets amb la seva feina. La meitat d’ells, no obstant això, considera que haver cursat un màster no l’ha ajudat a obtenir treball, així com tampoc a mantenir-lo ni a millorar ni promocionar en l’empresa.
De les dades citades es dedueix la necessitat que les universitats efectuïn una revisió profunda dels seus estudis de màster, per millorar la qualitat de l’ocupabilitat dels seus estudiants i per adaptar la formació als perfils professionals que més valoren les empreses. Però la mateixa enquesta reflecteix també l’escassa valoració que les empreses fan del coneixement. Això ha de fer reflexionar la societat sobre la qualitat i el futur del teixit productiu, com ho demostra el fet que la tercera part dels titulats amb màster es trobin sobrequalificats per a la feina que realitzen i que l’emigració sigui la seva única alternativa per progressar.