Vargas Llosa carrega contra la censura
El Nobel vincula el liberalisme al rebuig d’un independentisme que considera “racista”
Mario Vargas Llosa està radicalment en contra de la censura que últimament corre per Espanya. Ahir el premi Nobel 2010 es va pronunciar amb rotunditat sobre les recents prohibicions, condemnes i censures d’obres literàries i artístiques o dels seus autors, com el llibre Fariña, l’obra d’Arco Presos políticos i el raper Valtonyc per una de les seves lletres: “La cultura s’ha de manifestar amb tota llibertat ens agradi o no. La censura no ha d’existir; és un principi liberal bàsic”, va dir ahir a la presentació a Madrid del seu últim llibre, La llamada de la tribu (Alfaguara): una “autobiografia intel·lectual, ideològica i política” en què, seguint el full de ruta marcat pels seus set pensadors preferits, Vargas Llosa explica el seu trànsit des del socialisme més radical fins al liberalisme més entusiasta, passant pel desencant davant la deriva dels règims comunistes i, en especial, de la revolució cubana. “Quan em vaig distanciar definitivament del castrisme em vaig sentir com es deuen sentir els capellans que pengen els hàbits”, va dir.
Vargas Llosa segueix en la seva línia de rebuig radical dels nacionalismes en general i de l’independentisme català en particular. La novetat és que ara comença a veure “aquest fenomen” en retrocés. Amb el suport d’enquestes recents en aquesta direcció, ahir l’escriptor va dir que “el monstre” que va néixer d’“aquell brot nacionalista tan absolutament insensat, cec, inculte i primari” de Catalunya “va quedant enrere; va refluint”. Per tant, la seva esperança, va afegir, és que la regió que diu que estima “torni a ser l’avantguarda ideològica, cultural i social d’Espanya”, com a parer seu “semblava que era” durant els cinc anys que va viure a Barcelona, del 1970 al 1974.
La presentació va servir a l’autor per desplegar una apassionada defensa del liberalisme com a “motor de la democràcia” i impulsor de “les reformes socials i mesures més importants a favor dels drets humans”, així com de la creació dels sindicats o la separació entre Església i Estat. Tot això sobre la pedra angular de la igualtat d’oportunitats, “idea central” que el liberal Adam Smith va propugnar alhora que la tolerància i l’acceptació dels errors propis i els encerts aliens, va destacar.
Un punt d’inflexió crucial en el viatge i el viratge ideològic de Vargas Llosa va ser –va indicar– el seu descobriment de la “gran revolució” econòmica i política empresa per Margaret Thatcher al Regne Unit, on ell va viure uns quants anys, als seixanta i els setanta. Va ser llavors quan, gràcies a autors també seguits per la premier britànica, com Friedrich Hayek i Karl Popper, es va fer liberal. Al seu llibre, el novel·lista deixa clara la seva admiració per Thatcher, i la compara amb la que també sent per Ronald Reagan. “Per fi apareixien al capdavant de les democràcies occidentals uns líders sense complexos d’inferioritat davant el comunisme”, escriu en la introducció.
A la roda de premsa sobre el llibre i altres qüestions, Vargas Llosa no només es va esplaiar a gust en la seva apologia del liberalisme davant
AMB THATCHER I REAGAN “Per fi apareixien uns líders sense complexos d’inferioritat davant el comunisme”
CONTRA TRUMP
“Com pot ser liberal qui projecta un mur amb Mèxic de 25.000 milions de dòlars?”
CONTRA LES PROHIBICIONS
“La cultura s’ha de manifestar sempre amb tota llibertat, ens agradi o no”
les “mentides i desfiguracions” de què, a parer seu, ha estat objecte; també va contradir sense embuts més d’un periodista amb relació a quines figures i opcions polítiques pertanyen a aquesta doctrina i quines no, encara que ho sembli . “Com vol que Trump sigui liberal si vol construir un mur amb Mèxic que costaria 25.000 milions de dòlars?”, va etzibar a un dels informadors.
Pel que fa a Espanya, l’escriptor va negar que el PP sigui un partit liberal. I fins i tot va preguntar a un altre periodista: “Està segur que hi ha liberals a Espanya?”. Després va matisar que Ciutadans sí que ho seria des que la direcció va decidir adscriure’s a aquesta doctrina i deixar de banda la inicial vocació socialdemòcrata, cosa que pel novel·lista és “un gran progrés ideològic”. Però “en el poder no hi ha cap partit liberal en aquest país”, va dir. I va adduir que “el liberalisme no combat l’Estat de benestar”, i pensar que ho fa és demostrar “prejudicis”.
A la seva obra biogràfica, l’escriptor associa les idees liberals amb la condemna dels nacionalismes. I per això esmenta les opinions ant i nacionalistes d’ alguns dels seu sautors de capçalera, com Adam Smith i José Ortega y Gasset. Aquesta relació antitètica podria explicar el fet que ahir el narrador no posés cap pega a la pregunta que La Vanguardia li va formular sobre el procés independentista i les seves arrels. “El nacionalisme és un monstre; una ideologia absoluta i profundament antidemocràtica”, va proclamar. Per afegir que “només als països colonitzats al principi el nacionalisme sembla un moviment”. Tot i això, “molt ràpidament es converteix en el contrari, en una presó en què ens fan creure que pertànyer a una societat determinada és un privilegi”, va lamentar. “En el fons de tot nacionalisme hi ha un racisme profund i una font de violència”. I “ha estat això” el que ha passat a Catalunya: “S’ha creat artificialment aquest monstre, bàsicament a través de l’educació i inoculant la ideologia tòxica segons la qual els catalans són víctimes d’Espanya i estarien moltíssim millors i s’ independitzessin: un afabulació i un fetitxe que no tenen res a veure ni amb la història ni amb la realitat social i econòmica”, va concloure.